encara que el matí sembla més brillant, i els detalls finíssims de núvols esparracats caient contra les teulades aconsegueixen una forma gairebé artística i manipulada, malgrat l'autenticitat, hi ha una coberta membranosa tenuíssima que em recorda que fa núvol i que he de tenir paciència. jo ja tinc ganes de fer cops de pinzell a les hores de la tardor i obrir els ulls encara tímids a una visió insospitada. però ara, la natura, que segueixi mirant a través meu.l'operació ha anat molt bé, de moment, a esperar amb ànsia! gràcies a totes i tots pels missatges d'ànims. Gràcies Mo.
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada