El prisma especular del record és un doll ardent
que sorgeix de la pupil·la. Per un instant, la passió
tendra i tímida encén la nit, l'univers d'aquells
que estimen intensament. L'obscuritat de l'hivern
entre onades ens farà tastar el gust a sal marinada.
L'atzar navegarà la impaciència continguda de les venes.
Sempre hem lluitat en condicions incertes. La paraula
és un fragment d'esperances en el bressol de la llum.
Nosaltres som la imatge d'una força inèdita.
Rodamons infatigables d'un desig compartit.
Hem après a adaptar-nos dins l'ull d'una agulla. La vida
es tornà espessa entre banalitats. La pluja metal·litzada
ens impregna de contradiccions complexes i absurdes.
Sovint hi ha una tendresa perduda en l'abisme més fosc.
Carme Arnau, a Clissar les hores
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada