ahir el dia es va llevar núvol, d'humor capcot, com el meu: la ressaca després del viatge augmentava la pressió (segurament aquesta síndrome deu tenir un nom, però no me'l sé). com que la xafogor i la manca de sol acostumen a provocar inestabilitat i esgotament, vaig decidir dedicar-me una estona per mi soleta i regalar-me llibres, a veure si aconseguia arrencar-li al dia un fragment de Roma i posar-me'l per barret (que tothom al carrer digués: "com enlluerna el record que porta aquesta noia").
la destinació final va ser la FNAC, un viatge espacial a l'acte que es feia en el mateix establiment, però a Barcelona, al voltant del llibre de La Catosfera literària, i al qual no hi vaig poder anar. una manera muda de participar-hi.
avui, quan les coses ja tornen a rutllar i ha passat el perill de manca d'equilibri, exhibeixo els meus regals lectors de la tarda d'ahir i un darrer regal d'última hora, que també ha entrat a formar part del meu tresor particular, i us en faig cinc cèntims.
viatges i flors, mercè rodoreda (labutxaca): narracions molt breus dividit en dues parts que resumeixen allò que marca l'estil i personalitat de l'escriptora, els viatges (que es veié obligada a fer a causa de l'exili) i les flors (una passió que heretà del seu avi quan vivien plegats a Sant Gervasi).
usos amorosos de la postguerra española, carmen martín-gaite (anagrama): obra d'assaig però amb la prosa inconfusible de l'autora, qui va fer un estudi de com van modificar-se els hàbits de parella, coqueteig, de fer la cort... durant el franquisme.
diario, katherine mansfield (lumen): recull que va fer el marit d'aquesta magnífica contista de tots els escrits personals que corrien per casa. una bona manera de descobrir els pensaments i reflexions més íntims d'una autora que no ha estat encara valorada tot el que es mereix. (gràcies per recordar-me-la, Mirielle!)
el ojo de la mujer, gioconda belli (visor): poemes carregats d'energia, gairebé comestibles, molt visuals i càlids, eròtics i plens de la força femenina d'aquesta escriptora de Nicaragua. (gràcies, parella!)
i mentre acabo, em vénen al cap unes frases que es repeteixen al ciberespai i que se citen del diari de la Mansfield que he comprat. escriure, escriure, llegir, llegir, la vida com una sopa de lletres que escalda la llengua. bona passejada...
Me pregunto ¿escribo ahora peor que antes? ¿Es menos urgente el ansia que siento de escribir? ¿Sigue siendo natural en mi el buscar esta forma de expresión?
.jpg)
4 caminants:
ai elisabet!! Viatges i Flors és un llibre que m'ha robat el cor. Me'l vaig comprar fa temps ja però sempre el rellegeixo, la coberta també, és preciosa, et diria que visca la rodoreda i visca les flors!!
Del diari, què dir-ne, estic completament d'acord amb tu que no se l'ha valorada (a la Mansfield) com s'hauria. Rellegeixo els seus contes, el seu diari crec que mostra aquesta mena de contradicció que a vegades tenim els escriptors, de voler escriure però que no acabem de posar-nos-hi mai. La seva escriptura és viva, no ho sé, a vegades m'exalta i em corprèn.
ps: he vist el post d'avall, m'alegro que anés tan bé el viatge,
moltes moltes felicitats i a gaudir de l'estiu!! :-)
de Gioconda Belli m'han deixat "el infinito en la palma de la mano". No sé si el coneix algú, però és un dels que vull llegir aquest estiu... ho faig?
pd. el millor dels viatges és que es poden repetir... i sempre seran diferents i per això sempre són fascinants... ànim!
-io
Molt bona tria, sens dubte.
si des de l'Espolsada em diuen que és una bona tria, em sento molt més satisfeta encara...! ;)
-io, no he llegit aquest llibre de la Belli, només en conec la poesia, però de segur que val molt la pena! Quan te l'hagis acabat, torna i explica'm què t'ha semblat. Petons!
Mirielle, són llibres que, fins i tot abans d'haver-los llegit, ja desprenen una mena de màgia inquietant; tens tota la raó en les teves paraules!!!
Publica un comentari a l'entrada