Ai, ai, l'espiral vital, els blocs comunicants, la vida és un panyuelo... Ahir des de la meva llibreria virtual preferida em regalaven un cantautor anomenat Roger Mas.
Ràpidament vaig anar a l'eficient youtube i en vaig trobar, d'entrada, patapam!, una cançó anomenada Caminant. És clar, el meu caparró em va dir: ideal per a una banda sonora del depasseig! I quan hi entro, resulta que està basada en el poema d'en Verdaguer, del seu poemari Al cel. I més poesia cap a casa...!
I estirant cireres, quan vaig sentir-lo cantar vaig pensar: o bé és de la zona Solsona o bé és de la de Benicarló. Coses de la vida, la meva cunyada és solsonina i pronuncia gairebé igual que la Patri, de Castelló...
En fi, que prometo parlar-ne més, del Roger Mas. De moment, que parli i ell i compartim el camí...
Ràpidament vaig anar a l'eficient youtube i en vaig trobar, d'entrada, patapam!, una cançó anomenada Caminant. És clar, el meu caparró em va dir: ideal per a una banda sonora del depasseig! I quan hi entro, resulta que està basada en el poema d'en Verdaguer, del seu poemari Al cel. I més poesia cap a casa...!
I estirant cireres, quan vaig sentir-lo cantar vaig pensar: o bé és de la zona Solsona o bé és de la de Benicarló. Coses de la vida, la meva cunyada és solsonina i pronuncia gairebé igual que la Patri, de Castelló...
En fi, que prometo parlar-ne més, del Roger Mas. De moment, que parli i ell i compartim el camí...
.jpg)
4 caminants:
Si t'agrada en Roger Mas, també t'agradarà en Dídac Rocher. El coneixes? També el trobaràs a la bóta de sant Ferriol dita you tube; allí hi ha tres cançons seves: Solcs, Estat salvatge i Eremitari. Aquesta tarda o demà en penjaré una en el meu blog. Besades!
La veritat no sé com he arribat al teu blog.
Pero m'ha agradat poder compartir aquesta cançó.
Salutacions!
Joan, vinc de "casa teva", d'escoltar el Dídac. Sona molt molt bé! :D
Mei, benvinguda a aquest camí! Torna-hi quan vulguis!
Estic explorant la diguen-hi com vulguis esfera i m'he topat amb el teu bloc, que no m'ha semblat ni matuser ni genial (no t'ho agafis a mal). La veritat és que la majoria de pàgines no passen de ser conjunts de lletres més o menys maques.
Agraït, te'l linko des de casa: http://esgarrapades.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada