intrusos

a través de les venes
reflecteix la inquietud
d'un pressentiment.
m'ha caigut damunt
com una llosa.
no deixis que passi
no ho deixis,
tanca la porta
del nostre recer.
el negre de la llàstima
es cola pels forats
malgastats pel temps
a la sola de les sabates.
no escoltis els plors
tot són argúcies
el dia tremola
de tanta humitat.
surten els nans
de sota les roques
es fiquen a les orelles
i hi volen fer un tap.
no escoltis sirenes
no miris la màgia,
no és màgia el que sents
són hàbils lligams.
apropa't a casa,
vull portar-te al ventre
que neixi la pluja
d'un fill de tots dos,
la casa, la terra, el somriure.
delícia de veure't
(i encenc el llum
per espantar els dimonis).