no eren les vaques les qui volaven amb avió

una nit, mirant el cel nocturn des del balcó de casa, Ell em va preguntar pels avions. jo tenia son, i m'imaginava que anaven carregats de vaques enormes i marrons, com les dels Pirineus, i que el terra era una catifa llarguíssima d'herba fresca. i anaven de prat en prat, carregant i descarregant vaques enormes i marrons...

quan dissabte vam pujar a l'avió que ens havia de dur a Roma, no m'ho podia creure. no hi havia cap catifa d'herba fresca, però tot resultava fascinant i pintat de molts colors. Ell ha fet un quadre per sempre d'aniversari feliç. obrir un paquet amb un llaç i treure-hi una guia plena de passejades antigues, flors d'olors intenses, façanes de mantega groga, piazze, vie, latini, avions...

(avui hauria sigut l'aniversari de Chagall... bonica coincidència en uns dies de sorpreses i regals màgics)