no sé parlar italià

aquesta sí que és una cara de feliç aniversari.

dissabte de bon matí.

paper embolicat. l'obro, un stargate. el creuo: un avió (sense vaques) i en dues hores una ciutat bellíssima. un letto impressionant. un gelato cremós. colosseu sense adjectius (no calen, oi?).

de passeig dia i nit

depasseig.

piazze plenes d'encant. racons que no podia imaginar. una primera impressió de brutícia. una darrera impressió de viatge en el temps. adrià. dolce fare niente.

un cel tan blau. la calor als porus. la màgia de camponeschi.

Ell i jo.

per fi espagueti all'italiana!

(perdoneu que no sàpiga italià).

hem caminat tantes coses que no cabrien en un espai real. i el dolor de les cames és avui alegria.

pot ser que això estigui quedant massa sentimental. però ROMA desperta qualsevol sensació que no esperàvem. necessita temps. és infinita.


Quaeris, quot mihi basiationes tuae,
Lesbia, sint satis superque.
quam magnus numerus Libyssae harenae
lasarpiciferis iacet Cyrenis
oraclum Iouis inter aestuosi
et Batti ueteris sacrum sepulcrum;
aut quam sidera multa, cum tacet nox,
furtiuos hominum uident amores:
tam te basia multa basiare
uesano satis et super Catullo est,
quae nec pernumerare curiosi
possint nec mala fascinare lingua.

(poema de Catul que m'agrada molt i que està en llatí i que podeu llegir en català aquí).