No tinc temps de dir res, els llibres són gairebé a punt i estem aprofitant totes les hores possibles per enllestir-los... Afortunadament, demà Ell i jo marxem a la segona part de la nostra escapada: primer va ser al mar i ara serà a la muntanya. Busqueu-nos a Bielsa!
I entre viure ensorrada entre llibres de text i enlairada de postes de sol i pics nevats, han passat coses importants, entre elles la recuperació d'una part del passat d'una manera tendra i antiga i, sí, puc dir-ho, guaridora. Ahir, entre bosses i bosses d'una altra vida, papers, roba, paraules..., va aparèixer una cançó. Tornem a l'estètica dels noranta, ho reconec, però sempre que l'escolto m'anima d'una manera molt i molt personal, perquè em retorna al que és meu.
Potser, com diria Tarque, sóc una extraterrestre una mica rara, m'estaré tornant humana?, se'm deu haver enganxat de tu...
Amb OMD i la seva via làctia, tanco la paradeta fins la setmana vinent (perquè tinc pendents moltes coses: Martín-Gaite, Monzó, Marái...).
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada