en calaixos cruixents on descansen antigues fotografies (de color dels vuitanta) es comuniquen veus que encara no s'han conegut. on eres tu, qui podia saber-ho. i tu. i tu. és probable que si la neu d'aquell carnestoltes i un cotxe marró no haguessin caigut sobre una paradeta de gelats al carrer urgell, no tindria entre els dits un segell d'or de l'any vint-i-tres. qui sap si vas veure el mateix cel de color blanc. aleshores, acostumava a escriure versos que estripava per fer-ne vànoves de silencis. volia tornar enrere. he continuat fent el mateix. perquè, malgrat tot, no he canviat gens. i encara m'espanta recórrer els passadissos si no és corrents, cantant i amb els llums encesos.
(la teoria dels blocs comunicants ataca de nou!)
.jpg)
12 caminants:
ai bombó què has fet, justament huí, un mal dia per l´ortografia...
la teoria i jo et donem les gràcies
Dreams and snow collide / to the music in this room
http://www.youtube.com/watch?v=Tv6anvuA_H8
m'encanta ghost of a tape listener!
malgrat la rima, fixa't:
We take a walk on an empty street,
we scream for ice cream (despite my daydreams).
Doncs sí, scream for ice-cream, que quan torni de Toledo penso fer un dia oficial del gelatto i no hi haurà mals dies ni per l'ortografia ni per la gramàtica!
estos italians cantant en anglés....encara em faràs riure
gaudiu de toledo...
b7s
Hola elisabet! feia temps que no comentava, et volia dir que el nou format del bloc m'agrada molt! més viu i brillant. I m'has fet agafar ganes de canviar el meu també, que ja toca! Ara el tinc bastant gris i apagat, potser si m'hi poso llavors començaré a penjar cosetes amb més assiduïtat!
et va agradar la Carson? Aquí a Londres he començat a llegir la Janet Frame i m'encanta! si no recordo malament tu n'havies parlat al bloc, no?
petoons! et vaig seguint ;)
Elisabet, m'agrada molt l'estètica del bloc i entenc que, de tant en tant, s'ha de canviar. Tanmateix, t'haig de confessar una cosa. El fet que il·lustris amb videos cada post per a mi és una complicació. Amb la feinada que tinc, no és el mateix entrar i llegir l'article que parar-se a veure, a més, el video. I d'altra banda, tot plegat em resulta una mica críptic, val a dir.
En fi. Ja se sap que les coses urgents de vegades no ens deixen fer les importants.
Una abraçada,
Anna M.
Hola, Elisabet.
Ya te lo dije en f. pero creo que es mejor dejarlo por escrito aquí: bienvenida de nuevo...tú sabes que no lo pillo todo, pero lo intento.
un abrazo
Hola Elisabet i bentrobada! T'aniré llegint sovint, que pinta molt bé tot allò escrius!
Salut
Mirielle, maca! Gràcies per les floretes al bloc! I sobre el teu... La veritat és que es troben a faltar molt els teus escrits, la prosa poètica, la poesia...! No ho pots deixar!
La Carson m'ha agradat molt! Encara tinc alguna cosa pendent per llegir-ne, i també espero comentar-ne alguna cosa aviat al bloc. Gràcies per la recomanació, de tot cor.
Sobre la Janet Frame, uf, en sóc una enamorada. Ja em diràs si t'hi enganxes completament o no, :D Ah! I espero que la vida a Londres et faci molt feliç. És una ciutat màgica! Petons molt forts!
Anna M., el depasseig vol tornar a ser com era al començament(el bloc acaba de fer tres anys!), i per aquest motiu no estic d'acord amb la teva afirmació sobre les coses urgents i les importants. De fet, trobo que és ara quan reflecteix molt millor l'esperit del que sempre ha estat el bloc i per això és més meditat que mai. Pel que fa a les cançons, en el meu interior acostumen a acompanyar escenes i sentiments que completen poemes. No sempre hi són, però de vegades resulten absolutament imprescindibles, com potser una pintura, una pel·lícula, un record.
Espero, de tota manera, que això no suposi que deixis de passejar per aquí tot sovint!
Petons
Samuel, Toledo está más bonita que nunca, con los ocres cubriendo la ciudad. Te he traído un regalo! Te agradezco el esfuerzo de leer en catalán. Besets!
Xesco! M'alegra que passegis per casa meva! Conèixer un altre català instal·lat a València sempre és una sorpresa mooolt agradable. Una abraçada!
reivindico el lifting del depasseig! un depasseig à l'ancienne més misteriós i més divertit i engrescador per la feina(da) que suposa endevinar de què parla la passejadora, menys narratiu, més inspirador, més inspiralensis!
ai, emma, però de vegades penso que, malgrat tot, sóc massa evident!
ui, d´un evident!!!
només per a alguns escollits i escollides....;)
Publica un comentari a l'entrada