tic-tac tic-tac tic-tac
l'escrit que s'acabarà quan el dia toqui a la fi, quan sapiguem la veritat de totes les rajoles alçades del terra d'un carrer molt buit. en secret, he cosit esperances a cada batzegada de papallona. el cap sempre diu que no que no. en aquest carrer, només ressonen les meves passes. una dolça intempèrie del que podrien ser les llambordes pintades dels colors dels teus dits. el cor sempre diu que sí que sí. de moment, ja van cinc equivocacions. però encara no es pon la lluna, la mar vermella de dol.
l'escrit que s'acabarà quan el dia toqui a la fi, quan sapiguem la veritat de totes les rajoles alçades del terra d'un carrer molt buit. en secret, he cosit esperances a cada batzegada de papallona. el cap sempre diu que no que no. en aquest carrer, només ressonen les meves passes. una dolça intempèrie del que podrien ser les llambordes pintades dels colors dels teus dits. el cor sempre diu que sí que sí. de moment, ja van cinc equivocacions. però encara no es pon la lluna, la mar vermella de dol.
.jpg)
6 caminants:
Lo bó sempre es va esperar....recorda que encara tens moltes llunes...
la impaciència és la mare del desastre...
dona, del desastre...açó no és el Titànic....
no cal que et diga que la paciència de vegades tampoc és la mare de res....
què estic diguent, no em faces cas!!!
:P
ÀAAAMEN
no sabia que havies tornat... i pel que veig amb molta energia!! :) una reflexió preciosa. Benvinguda.
gràcies, german! jo no he deixat de passejar per casa teva. ;)
Publica un comentari a l'entrada