L'estiu passat vaig llegir molts llibres, enfonsada en una mena de lectura compulsiva per apaivagar el dolor i els dubtes. Va ser plàcid però intranquil, sotmesa a uns pensaments aliens en una casa dolça.
Ara, a casa meva, on cada dia hi ha alguna cosa que deixa de funcionar, els milers de plans que esperancen l'horitzó no em deixen llegir gaires ratlles. Què deu fer incompatible ambdues coses? Si hagués de triar, no me'n quedaria cap d'aquests estius, però no puc evitar imaginar-me l'inici d'unes vacances d'acció, movent els peus amunt i avall (imitació actual en tot un seguit de piscines alliberadores de malignitats).
M'estic cuidant en un nivell diferent. Trobo a faltar els llibres, i els acumulo per al moment de tornar a llegir i escriure. Sóc una dona que ha deixat la lletra perquè mira endins i busca, a veure si finalment passa. Ara ha deixat de passar, però m'he tornat a ficar a les entranyes i allà hi ha el meu espai: són paraules orals que m'explico a mi mateixa, i van fent clots difícils d'atansar.
M'he deslliurat dels pesos, i sé que al setembre tot tornarà a ser com abans. Ja m'agrada, ja, i, tanmateix, els dies són d'una tendresa espectacular.
Com un ocell que, arraulit, gaudeix de la brisa que s'escola pel balcó, miro els núvols estripats a la finestra i faig un sospir, romàntic.
.jpg)
2 caminants:
No t'oblidis de tornar!
Això de l´ocell arraulit recorda l´escriptora Grace Cleave de Janet Frame, la qual se sent com una au migratòria.
Vam anar veure Els homes que no estimaven les dones, realment les estimen poc. La Lisbeth Salander em va agradar amb la seva imatge punk, la moto. Dona lluitadora, però tb té molt de femenina.
Encara no hem llegit el llibre. Coneixes Pedra de tàrtera, Maria Barbal?
Hi ha un poema de Joan Salvat-Papasseit, cantat per J.M. Serrat
Vaig com les aus
..............
Imma C.
Publica un comentari a l'entrada