la nit del fardatxo blau

una decisió presa fa tres anys va suposar que s'esborrés completament la vida que portava i que comencés de zero, sense saber, sense esperar. enfonsada en un fang molt i molt enganxifós (que feia esgarrifances, sí senyora!), un bon dia va començar a canviar palplantada al davant d'una taula de despatx amb una personeta que semblava tan i tan neta, que era impossible que no tingués mitjans per posar solució a moltes errades.

i ella, que tenia un món enorme d'arbres i colors i música, em va enllaçar també amb ella, i el fang es va començar a fondre i va deixar pas al blanc trencat d'una casa nova i tot d'il·lusions que ja no tenen res a veure amb el passat de les llàgrimes.

no és del tot cert que un nou amor te'n faci oblidar un altre. la realitat és que en la vida coneixes grans amigues: amigues amb qui pots riure fins a sentir un dolor infinit, cridar fins a trobar el camí de tornada, plorar fins a entendre que la música és un remei deliciós... l'amistat apareix darrere de qualsevol trucada, en un carrer de ciutat, en una platja folrada d'algues.

jo sóc molt afortunada. les tinc a elles.