així, ràpid: només puc dir que ha resultat espectacular. Parlo de la pel·lícula Millenium sobre el llibre Els homes que no estimaven les dones, del Stieg Larsson. Encara estic en estat de xoc, primer, per la cruesa (lògica, no se'n podia esperar cap altra cosa), i després perquè ha estat una experiència gairebé tan bona com la de llegir el llibre (d'acord, no exageraré, però és que acabo de venir del cine...).
Es nota que el qui l'ha fet, se l'ha llegit i n'ha gaudit com tots els seus fans. I me n'alegro d'una cosa en concret: l'han fet suecs, no han arribat a temps els de Hollywood per convertir-la en cap bestiesa.
M'encanta que sigui Suècia, que els paisatges siguin els de debò, que els intèrprets no els conegui ningú fora del seu país, que apareguin escrits i imatges en la llengua original... És un gran encert, com tot el film: tots els personatges i els espais, en més o menys grau, han calcat el llibre.
La pel·li dura dues hores i mitja i et manté amb l'ai al cor, encara que hagis llegit la novel·la i sàpigues el que ha de passar i sàpigues que és impossible mantenir-ho tot igual.
Es nota que el qui l'ha fet, se l'ha llegit i n'ha gaudit com tots els seus fans. I me n'alegro d'una cosa en concret: l'han fet suecs, no han arribat a temps els de Hollywood per convertir-la en cap bestiesa.
M'encanta que sigui Suècia, que els paisatges siguin els de debò, que els intèrprets no els conegui ningú fora del seu país, que apareguin escrits i imatges en la llengua original... És un gran encert, com tot el film: tots els personatges i els espais, en més o menys grau, han calcat el llibre.
La pel·li dura dues hores i mitja i et manté amb l'ai al cor, encara que hagis llegit la novel·la i sàpigues el que ha de passar i sàpigues que és impossible mantenir-ho tot igual.
És fabulosa la interpretació de la Noomi Rapace com a Lisbeth Salander; al meu parer, era un personatge difícil de caracteritzar sense caure en l'exageració o el ridícul. Però el qui més m'ha sorprès ha estat el Mikael Blomkvist (mare meva! ara ja sé que es pronuncia Míquel Blúmfist...): clavat, completament clavat al que tenia al cap.
Enhorabona al director, el Niels Arden Oplev, i als actors, sobretot a la Noomi Rapace i al Michael Nyqvist.
Això sí, com bé deia la Monique... "si estos son los civilizados nórdicos...". Doncs això, un bon llibre i una bona pel·li per denunciar actes injustos de tota mena, sigui al nord o sigui al sud. I, sobretot, per defensar els drets de les dones davant de la violència.
Enhorabona al director, el Niels Arden Oplev, i als actors, sobretot a la Noomi Rapace i al Michael Nyqvist.
Això sí, com bé deia la Monique... "si estos son los civilizados nórdicos...". Doncs això, un bon llibre i una bona pel·li per denunciar actes injustos de tota mena, sigui al nord o sigui al sud. I, sobretot, per defensar els drets de les dones davant de la violència.
.jpg)
19 caminants:
No he llegit cap dels llibres de Millenium. Vaig veure la pel·li, això sí.
Em va semblar entretinguda, però no em va acabar de convèncer. Algunes coses no em resultaven creïbles.
Però he de dir que el personatge de la Lisbeth Salander em va parèixer el millor de tot. Molt potent, de veritat. En la meua opinió, és qui anima la pel·lícula.
Oh, si tú escrius del Larsson, jo no puc escriure! Una cosa és la Teoría dels Blogs Comunicants i altra la del Blogs Repetitius....no passa res, em conforme en dir ací, publicament, que firme totes i cadacuna de les teues paraules...en qualsevol cas, aun dia d´estos escriuré de la Lisbeth i el Mikael perquè s´ho mereixen...b7s
Vicent: m'alegra llegir que trobes que la Lisbeth Salander és el millor de la pel·li. Això és un encert absolut, perquè és un personatge complex. Aix, t'animo a llegir els llibres: s'acaben de pressa.
Monique: escriu el que vulguis sobre la pel·li!!! Cadascuna té punts de vista diferents. Jo vaig escriure el post en un estat catatònic de passió Larsson, però vull saber l'opinió dels altres. ;)
Hola, Elisabet
Jo també vaig veure la pel·li i comparteixo amb tu totes les idees respecte a que sigui sueca, a l'actriu que fa de Lisbeth, etc.
Tanmateix, en el meu cas, m'imaginava en Mikael una mica més atractiu, amb més carisma. I a l'Erika molt més guapa i sofisticada. La resta, bé, molt respectuosa amb la novel·la. No vaig fer la crítica al meu bloc perquè vaig molt enfeinada i van anar passant els dies, i després ja vaig trobar que no tenia sentit.
Jo ara ja estic acabant "La reina al palau dels corrents d'aire". Tot i que jo sóc una fan de la trilogia i m'ho he passat molt bé, com que també sóc des de fa molts anys molt afeccionada a la novel·la negra i n'he llegit molta, no acabo d'entendre la desmesura Larsson. Sé perquè ha passat, a banda de qüestions de marketing. Ha passat per la manera tan àgil i gràfica d'escriure, sense entretenir-se en qüestions que no siguin fonamentals, cosa que a la gent li agrada. I en l'encert de crear un personatge com la Lisbeth.
De tota manera, ho trobo exagerat. Hi ha autors que li donen mil voltes, com en Hegging Mankell, l'Andrea Camilleri, la Donna Leon, etc. Per no parlar dels clàssics.
De qualsevol manera, ens ho hem passat bé, i això és el més important. També sóc de l'opinió que més val que la gent llegeixi, sigui el que sigui, que no que no ho faci.
Ara només restarà esperar les 2 pròximes pel·lícules, perquè el pobre Larsson és mort. O sigui, que més novel·les, res. Potser això també ha contribuit a l'èxit. Saber que és el punt i final de l'obra de l'autor.
Anna
Hola Anna!
Uf, quantes coses.
Mira, jo també m'imaginava el Mikael més atractiu, però em va agradar com el va caracteritzar l'actor, malgrat aquest inconvenient... Ara, estic absolutament d'acord que l'Erika hauria d'haver tingut més glamur! (què significaven aquells cabells d'espart???). Si t'hi fixes, li han donat poca importància al personatge de l'Erika, i penso que en té força més!
Jo vaig per la meitat de "La reina..." i m'està decebent. Potser és perquè a aquestes alçades del sarau, estem tots esperant alguna cosa espectacular que, com bé dius, no té. Són llibres molt ràpids de llegir, molt "visuals", i els personatges enganxen. I bé, sobre l'exageració, sí, és el boca orella globalitzat: no n'hi ha per tant. I també et dono la raó en la qüestió que el fet que estigui mort el Larsson, dóna un aire més màgic als llibres.
No sé, crec que et fan passar una bona estona i que qui no llegeixi gaire, tindrà una excusa per fer-ho.
Gràcies pel teu comentari, com sempre!
Sí, em sembla Elisabet que estem d'acord. També penso que el personatge de l'Erika és més important i en la pel·li queda desdibuixat. Si t'hi fixes, han omès el fet que siguin amants i que també en Mikael tingui un afer amb la Cecília Vanger. Suposo que això ho han fet per dos motius. Un: per no crear tantes trames secundàries que, en realitat, en aparença no són bàsiques. Dos: per no convertir el personatge d'en Mikael en una mena de Don Joan.
Sí, l'actor m'agrada, que consti. Ho fa bé i converteix en Mikael en un home normal, perquè si ho haguessin fet els ianquis, hauria estat un guaperes. Jo crec que un intermedi hauria estat més adient. Però vaja, res a dir en realitat.
No em manifesto respecte a "La reina" fins que acabi. Quan ho faci, et prometo parlar-ne (i quan ho facis tu, és clar).
Petons,
Anna
Elisabet, ja l'he acabat. Quan vulguis, en parlem. Petons.
Anna, estic a punt d'acabar, ara mateix enganxadíssima i nerviosa, hehehehe... Escolta, escriu-ne alguna cosa si vols, eh? No t'esperis que jo acabi, que no passa res!!!
petonarros
El comentari que penjaré a continuació revela gran part del contingut de la tercera entrega de la saga Larsson. El pot llegir qui vulgui, però qui tingui intenció de llegir-se les tres novel·les o la tercera, millor que s'esperi i torni aquí un cop les hagi acabat.
;)
NO LLEGIU SI NO VOLEU SABER DE QUÈ VA LA TERCERA PART DE LA TRILOGIA DEL LARSSON...
El comentari l'ha fet l'Anna Maria V., és molt sucós i coincideix amb moltes de les meves impressions:
A veure. Partim de la base que m'ho he passat molt bé i que la trilogia és molt distreta, molt gràfica, molt agradable de llegir per tot tipus de gent, etc. A més, té el valor afegit d'haver creat un personatge molt sui generis i molt ben buscat com la Salander i, a més, és una al·legat en favor de les dones de totes totes. Si t'hi fixes, no hi ha cap dona dolenta i totes estan tractades amb delicadesa i com a heroïnes.
Un cop dit això i que lamento profundament que el pobre s'hagi mort i no poguem tenir més obres seves, passo a reflexionar sobre aquesta darrera entrega, que sigui com sigui, per a nosaltres és l'última:
1. De què coi serveix la trama secundària sobre l'assetjador de l'Erika Berger que, a més, es resol d'una manera excessivament tòpica amb el típic excompany d'institut maltractat i traumatitzat després de 30 anys? Sembla de pel·li americana d'adolescents això.
2. Per què surt un personatge que a Suècia porta el nom de Rosa Figuerola i en Larsson no ens explica res del seu origen familiar? Quin sentit té?
3. Agafat pels pèls l'amor entre aquesta i el Mikael. Poc versemblant.
4. Importantíssim. On coi és la germana de la Lisbeth? Morta, viva? Quin paper juga en la història? Vaig al·lucinar quan vaig començar a passar pàgines i a arribar al final i això no es resolia de cap manera.
5- Què passa amb en Teleborian, que no s'acaba de saber i hauria estat desitjable tenir-ne una idea més clara?
6. Després d'aguantar una novel·la de quasi 900 pàgines, l'escena final entre en Mikael i la Lisbeth és absoluta i totalment precipitada.
7. Mai no arribem a saber què sent en Mikale per la Lisbeth.
En fi, això indica a crits que hi havia una quarta part. Com la vídua (o pseudovídua) no tingui un as a la màniga, això s'ha quedat així penjat i curt.
Què n'opines? Petonarros a tu també.
Anna
NO LLEGIU SI NO HEU ACABAT LA TRILOGIA DEL LARSSON!
Anna, m'encanta la reflexió sobre que és un al·legat en favor de les dones. Sí, trobo que és, juntament amb la Salander, la part forta de la trilogia. Això sí, curiós que sigui un llibre tan "feminista" però amb un heroi tan atractiu en braços del qual cauen absolutament totes, fins i tot la Salander...!
I penso que el fet que s'hagi mort i que quedin tants interrogants (no serem les úniques, és clar, que trobin aquestes i altres qüestions força estranyes o incompletes) farà que encara se'n facin més fans i més suposicions. De moment, tinc entès que, a part de les pel·lis, volen fer-ne una sèrie per a la tele.
Bé, anem als teus punts:
1. La trama de la Berger és incomprensible. Vull dir, és una història secundària que lliga amb la marxa de la Berger de Millenium que tampoc porta enlloc, sembla que vulgui justificar-ne la tornada ràpidament (no sona estranyíssima aquesta història de les tasses de vàter?)... Hi ha fils que pengen. El de la Berger és un dels més cridaners.
2. Rosa Figuerola, un nom supercatalà (vols dir que el Larsson no va estar a Lloret de jove, bevent-s'ho tot?), i mai explicat. També coincideixo amb tu: a mi em fa gràcia quan diu que és un nom tan estrany, però mai n'expliquen el motiu... Diria que la volen fer semblar una dona exòtica i molt atraient, algú diferent capaç d'encandilar el Blomkvist...
3. Completament inversemblant que l'encandili. Vull dir, estava clar que es ficarien al llit: el Mikael es fot al llit amb gairebé totes les dones importants que apareixen al llibre (tret de la Sonja Modig i de les treballadores de Millenium...) i no veig què té d'especial o de diferent aquesta relació. A mi, des del principi, em fa la sensació que ella perd l'oremus per ell, però tot és tan ràpid tan ràpid que no hi veig on està la "seriositat" de l'assumpte...
4. La germana de la Lisbeth és la gran cagada, així, ras i curt, del llibre. Per què li inventa una bessona (amb les implicacions que acostumen a tenir sempre els bessons en les novel·les...) si mai no en tornem a saber res?
5. El tema del Teleborian no em va preocupar tant, vull dir, ja m'imagino que van tots a la garjola i ja està bé. Però sí que és cert que fila molt prim amb tots els detalls d'abans i no ho fa amb els de després...
6. L'escena final és estranya. Vols dir que no hi havia una quarta entrega i, en morir, els editors li van inventar un final a la tercera i van tancar algunes històries de qualsevol manera?
7. En un moment del llibre diu que sent amistat per la Lisbeth... Però no se sap mai realment el que sent en Mikael per cap dona.
Estic asbolutament d'acord amb tu: la història continuava i ja mai en sabrem la continuació. I insisteixo en el fet que crec que algunes històries les han tancat altres persones, però això tampoc ho sabrem mai.
Això sí, m'he trobat en estat d'angoixa total tota la tarda amb el final del llibre. A mi aquest home m'ha trasbalsat de debò i ara tinc aquella sensació de tristesa estranya de saber que, definitivament, ja s'ha acabat.
Uf.
I quan l'hagi paït millor, continuarem parlant d'aquesta quarta entrega, a veure si arribem a alguna conslusió... ;)
Bona nit!
NO LLEGIU SI NO HEU ACABAT LA TRILOGIA DEL LARSSON!
I una altra cosa: per què són tan burros els de la Secció? Vull dir, una secció d'un servei secret, que se suposa que funciona des de fa anys i que hi treballen persones qualificades... per què comet errors tan elementals?
Ai, mare, porto tota la nit donant-li voltes... Vols dir que el Larsson no va presentar complets només el primer i el segon volum? No creus que podia estar treballant en el tercer i que l'han acabat, o que han fet un "matxembrat" amb el que tenien del tercer i part del quart? Aixxx...
NO LLEGIU SI NO HEU ACABAT LA TRILOGIA DEL LARSSON!
Elisabet, em satisfà molt veure que estem bàsicament d'acord. El tema Teleborian si que és el menys important, però hauria estat bé saber-ne més coses. De fet, jo crec que la Lisbeth en persona hauria d'haver estat qui l'hagués matat o quelcom de semblant.
Tinc una amiga, molt molt erudita i molt experta en novel·la negra, amb la qual també he coincidit sense haver-nos parlat abans en totes aquestes qüestions.
Jo no sé si pots tenir raó en el tema "matxembrat". Diria que no, perquè la vídua sabia molt bé (hi va ser col·laboradora sempre) el que ell havia escrit. Més aviat penso que la quarta part hauria de resoldre algunes d'aquestes qüestions, però no podrà ser. Tot i que he llegit en algun lloc que hi havia un altre fragment escrit, encara que no s'ha desvetllat si continuava de la saga o era una altra cosa. La meva amiga sostè que encara veurem un fragment inacabat publicat tard o d'hora. Per això et deia allò de l'as a lla mànina. Sembla que la vídua es va quedar l'ordinador.
Cal agrair a en Larsson aquesta comprensió envers l'univers femení i sobretot el seu respecte envers la dona. Es nota que era ideològicament compromès i que tenia les idees molt clares. Crec que, com que ho fan absolutament convençudes i amb voluntat pròpia, no importa que ell se les emporti al llit. És un acte voluntari de comunicació sexual mútua i per tant, res a dir. De fet, sovint són elles les que prenen la iniciativa. Pensa-hi.
T'envio un parell d'enllaços que potser no coneixes i que et poden interessar.
Si et sembla, en tornem a parlar. Sobretot si algú més s'afegeix a la conversa quan hagin acabat.
És fantàstic trobar algú amb qui m'entengui tan bé. No hi dic perquè estiguem d'acord en aquest tema, sinó en el sentiment de nervis, expectació, meravella, amor, etc. que ens pot generar tot tipus de literatura.
Petonets. M'encanta departir amb tu.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080528/53468629317.html
http://www.supporteva.com/es/
Anna M.
NO LLEGIU SI NO HEU ACABAT LA TRILOGIA DEL LARSSON!
Hola Anna! Per mi també és un plaer tot aquest debat i tot el que se'n deriva... he passat la nit fent voltes al tema i no sabia amb qui parlar-ne... ;)
A veure, sobre en Teleborian, sembla com si quedés "penjat" en algun lloc, com si, com bé dius, la cosa hagués hagut d'acabar més tràgicament per ell. Potser era part d'algun altre llibre...
No sé, el Larsson fa molta justícia, a l'estil americà, i els bons són molt bons i tot se soluciona constitucionalment... És curiós que després de tanta sordidesa tot es resolgui tan plàcidament (i que ningú es pregunti d'on surten totes aquestes proves que han "pispat" la Lisbeth i la Hacker Rep).
Això de la vídua del Larsson no ho sabia. Vaja, suposo que devia ser de calaix que sabia el que feia l'home, però no hi havia caigut. Jo també he llegit això que hi havia una part petita d'un cinquè volum, perquè el quart el va destruir o no sé què... Bé, segurament aquest fragment que acabarà sortint a la llum d'alguna manera, tampoc ens resoldrà massa dubtes. Mai no sabrem què pensava fer-ne de tota la història. Ho sabrà la vídua...?
Tornant al tema dones: sí, és una de les coses que s'han "criticat" més de la pel·li, que no mostra tant com el llibre la importància que hi tenen les dones (bé, els tres llibres giren al voltant d'això també en els incisos sobre els maltractament a Suècia o les amazones!!!). I sobre el Blomkvist, també estic d'acord amb tu, a veure, és una mena de playboy bo, però, com bé dius, totes les dones que se'n van al llit amb ell ho fan perquè ho volen fer. Sembla que té un fort atractiu, de fet sí que és un personatge masculí molt "sexy", entre línies, de manera que és versemblant.
Trobo que podríem reencetar aquesta conversa en un espai més còmode per escriure o debatre i amb més gent que hagi acabat el llibre. En podríem treure moltes conjectures interessantíssimes!!!
Ara vaig a mirar-me aquests enllaços. De la pàgina d'ella, n'havia sentit a parlar.
Aix, doncs sí, és fabulós que el Larsson hagi despertat tota aquesta emoció literària global i que se'n parli. A mi també m'està encantant parlar-ne aquí, però ja començo a trobar complex l'espai dels comentaris i perdo el fil de moltes coses...
Per cert! Penso molt en el tema Camila Salander. D'això, hem de fer més insistència...
PETONS i gràcies pels comentaris!!!
Home, el tema Camila Salander és el més flagrant. De fet, hauria hagut de ser un dels quids de la novel·la (tornem a poder pensar que potser ho havia de ser en un futur). Jo pensava molt mentre llegia i vaig arribar a imaginar un munt de bestises possibles, com que la Lisbeth era en realitat la Camila, per exemple. Però res.
Em sembla que tu i jo tenim un problema, i és que llegim de pressa. Per això és fa difícil debatre amb molta gent. Jo tinc un munt d'amics i coneguts i familiars, etc. que ja tenen el llibre, però encara no l'han començat o encara van molt endarrerits. Només aquella amiga que t'he dit l'ha llegit ja fa temps, perquè no va poder aguantar i es va comprar l'edició en francès.
Jo sóc d'un grup del facebook que es diu "Els mussols encantats", amants de la novel·la negra, i només jo l'he llegida. La resta ho tenen pendent.
Aquesta novel·la ha aconseguit que molta gent llegeixi, vull dir gent que no ho fa quasi mai, i per a mi això ja és una gran cosa.
Continuarà.
Petonets i abraçadetes,
Anna
Hola Elisabet, mereixo una bona estirada d'orelles perquè dec ser una de les poques persones que ni s'ha llegit cap dels tres llibres ni ha vist la pel·lícula. La veritat, en un principi sempre defujo aquells llibres que acostumen a agradar a tothom, tot i que després sempre els acabo llegint. Aquest curs no hi ha hagut temps per a masses lectures que no fossin les obligatòries a la universitat, després d'aquest peculiar fenomen però, em veig impossibilitada a defugir-lo.
pd. per cert, he vist en un altre post que te'n vas a Itàlia, jo a l'Agost muntaré la paradeta a Sicília!
Jo també defugo els best sellers habitualment, però vaig llegir el primer abans que fos tan conegut. I, és clar, després, venien els altres. Em va passar exactament el mateix amb El codi Da Vinci, que jo ja pràcticament l'havia oblidat quan tothom en parlava. En fi.
De tant en tant, no passa res. En certa manera, en algunes ocasions convé per estar al dia i veure què agrada a la gent del carrer i preguntar-se el perquè.
Anna
Mirielle, maca! No passa res amb el Larsson, jo hi vaig arribar de rebot, normalment els critico aquests llibres (sense haver-los tastat...).
A mi la novel·la negra no em desagrada, per això m'hi he enganxat. No passa res si tens altres coses per llegir, ja els llegiràs si et ve de gust. :D
A quin curs estàs? Quina filologia fas?
I sí, aniré a Itàlia uns dies (molt poquets), seré a Pisa, Lucca i Florència, principalment.
Tu te'n vas a viure a Sicília o a passar-hi les vacances? Plica, plica.
Petonots
doncs tot just ara acabo segon d'Humanitats a la Pompeu... vaig estar així de fer filologia catalana a la ub però finalment em van convèncer que els professors (Victòria Cirlot entre d'altres) estaven bé a la upf. M'he estat traient en paral·lel el grau professional de música al liceu així que he estat una miiica atabalada! jeje però bé, tot i que Humanitats no tingui gaires sortides estic gaudint de la carrera tot el que puc. I ara, com he dit al post me'n vaig a estudiar el pròxim curs fora, a veure com va tot.
I sobre lo de Sicília, no! no me'n vaig a viure a Sicília, vaig a passar uns dies a Taormina. Hi ha un llibre que, tot i ser juvenil, El clan de la lloba em va fascinar per unes descripcions precioses de l'illa. Bé, tu has dit explica i jo explico. :-)
Ah, i MOLTES FELICITATS!!! a viure milers d'aquestes situacions boniques.
Publica un comentari a l'entrada