el final del slow living

aviso: avui és el meu últim dia de baixa. sobre la laparoscòpia, va anar tot molt bé, ja m'han tret els punts, continuo el tractament, però de moment l'endometriosi està sota control. i que duri... la imatge del quadre de monet, penjada en una consulta mèdica, em recorda un dia important de bones notícies sobre el tema.

la veritat és que han sigut tres setmanes molt intenses pel que fa a emocions, però poc productives respecte a la lectura. no he llegit gens, i tot per culpa del stieg larsson. sí, i tant, estic esperant per llegir-ne la segona part i fins que no la tingui sóc incapaç d'avançar en la lectura de cap altra cosa.

de tota manera, la meva ràpida recuperació i les ganes de passejar per la ciutat, m'han fet comprar uns quants llibres que volia comentar aquí. abans, però, us vull recomanar que passsegeu i passegeu, que agafeu autobusos i us deixeu portar a carrers, places, parcs... sé que anem de bòlit, però aturar-nos en algun moment, caminar a poc a poc i gaudir de les coses que passen al voltant, és la millor teràpia que hi ha.

Haruki Murakami, Kafka a la platja. Sabeu que m'encanta el Murakami i que ja n'hi he llegit altres novel·les que he comentat aquí. Com que he sentit a dir que existeixen dos estils Murakami i com que jo només n'he llegit un, me'n vaig al més oníric i màgic, i espero que sigui una gran experiència. Prometo relatar-la. Està en butxaca a Empúries.

Daniel Pennac, Como una novela. També està en català, però no l'he trobat. Bé, em podria haver esperat, però ja tenia ganes de tenir-lo. Un gran llibre escrit per un professor de literatura que va ser un mal lector de jove i que ara ensenya a ser un bon lector. De fet, jo sempre he seguit una de les màximes dels drets del lector que s'inventa Pennac: el dret a no acabar un llibre. La lectura ha de provocar plaer. Si un llibre no enganxa i insistim a acabar-lo, podem avorrir el llibre i, de retruc, els altres llibres que podríem haver llegit... A Anagrama.

Fin de siècle: relatos de mujeres en lengua inglesa. Aquest ha estat una troballa que m'ha enamorat. Els que em seguiu ja sabeu que m'encanta la literatura de dones, i sobretot em crida molt l'atenció la del XIX. Per exemple, en aquest recull no hi falta la Katherine Mansfield, lògicament, una de les meves lectures preferides. I com que hi ha molts més contes d'altres dones que desconec, m'ha entrat la curiositat lectora sense fre. L'edició, de Cátedra, porta un bon pròleg sobre el paper de la dona en la societat, i en la literatura, d'aquella època i l'inici del reconeixement de les seves obres.