microrelat d'avui

Des del seu bloc, imaginary princess ens fa arribar aquest relat:

Es va despertat aquell matí sobresaltada. Va mirar l'hora però encara eren les 7 del matí així que va donar mitja volta i va tornar a dormir amb un somriure als llavis. Més tard, cap a les 10 va tornar a obrir els ulls i va decidir aixecar-se. Era un dissabte especial, era el seu aniversari i aquell dia seria força llarg. Va obrir de bat a bat les finestres perquè entrés el sol i es va prendre un bon café amb llet.
En obrir la televisió i sintonitzar el canal de notícies tot va cambiar de sobte. El presentador estava explicant les notícies d'aquell dia, segons ell el dilluns següent. Va canviar de canal immediatament i en tots la informació era la mateixa, no podia creure-s'ho. Què estava passant? Va trucar a vària gent i tots li van dir el mateix, que és clar que era dilluns, que si no recordava lo bé que ho havien passat dissabte celebrant el seu aniversari, que havien acabat al matí del diumenge? Més d'un es va riure d'ella pensant que els hi estava fent una broma. Ella trasbalsada i sense entendre res va trucar a la feina per dir que no es trobava bé i que no hi aniria aquell dia.
No recordava res més que ahir va ser divendres, que va anar a treballar i a la nit va anar a prendre unes cerveses amb uns amics i després va anar a dormir tot esperant que fos dissabte, dia en que feia 30 anys.
Tot allò era absurd, realment no recordava res? Estava perdent la cordura? Li estaven fent una broma de mal gust?

El seu móbil va sonar i en agafar-l'ho una veu de dona que no va reconèixer li va dir que l'estaven esperant des de feia més d'una hora al bar de sota a casa i sense més va penjar. No entenia res del que estava passant però tot i així va baixar per veure què li deparava aquell dia sense sentit. En arribar va trobar el bar ple de gent que no coneixia però que semblava que sí que la coneguessin. I entre rialles i molt de soroll la van anar saludant i felicitant, per la qual cosa ella va pensar que realment allò era una broma, que era dissabte i era el seu aniversari i d'un moment al altre arribarien els seus amics de veritat i reemplaçarien aquella gent.
Però no va ser així, del fons del bar de la cuina va sortir un noi amb un gran pastís i en arribar la va besar. Ella que no l'havia vist mai es va quedar ben parada i ell li va dir: felicitats amor meu, t'han publicat la novela!!!

Ella que no podia més amb tantes emocions contrariades, amb tantes coses que no entenia i que no tenien sentit per ella, va desmaiar-se. En obrir els ulls era al seu llit i, sobresaltada, va mirar el rellotge que marcava les 7 del matí així que va donar mitja volta i va tornar a dormir amb un somriure als llavís. Feia menys d'una hora que s'havia ficat al llit, després d'haver celebrat el seu 30 aniversari i haver conegut l'home del seus somnis, després de l'aniversari més estrany que havia tingut a la seva vida...
Creia que aquella experiència donaria per escriure un llibre, qui sap potser podria ser una novela... potser algún dia se la publicarien...