jardí vora el mar, de la rodoreda, és un llibre molt rodoredià. de fet, és un dels més més rodoredians que l'hi he llegit. però, curiosament, se'n parla poc. el protagonista, que és un home, treballa en el jardí d'una torre vora el mar i, a través de les seves paraules, ens fa conèixer els secrets i les misèries de la gent catalana de la burgesia. gent que s'avorreix, que no sap què fer amb tants diners, que no sap estimar, que es dedica a l'egoisme com a sortida de la buidor vital. tot això, com era lògic, envoltat de l'ambient floral de l'autora, que aquest cop fa una olor magnífica, converteix l'atmosfera en un perfum infinit de sensacions melangioses.
el musical d'Aloma, produït i dirigit per Dagoll Dagom, no em va decebre. suposo que perquè no m'esperava que es pogués fer alguna cosa amb seny amb un llibre sobre l'evolució i maduresa d'una adolescent trista. un musical de penúries? una novel·la fosca i introvertida convertida en un espectacle teatral al TNC? doncs mira, sí. potser no és el millor musical que he vist, però pel sol fet d'aconseguir que tingui sentit aquesta història envoltada de música i poemes de la mateixa autora ja és tot un encert. fabulosa la julia möller!
quanta, quanta barcelona. he tingut carrers engalanats, gòtics i passejos lents amb febre. ah, i manel. us en poso un vídeo que m'agrada perquè és a l'eixample i perquè fa casa, i he tingut molta necessitat d'infantesa aquests dies, fent plans i més plans de persona gran.
el musical d'Aloma, produït i dirigit per Dagoll Dagom, no em va decebre. suposo que perquè no m'esperava que es pogués fer alguna cosa amb seny amb un llibre sobre l'evolució i maduresa d'una adolescent trista. un musical de penúries? una novel·la fosca i introvertida convertida en un espectacle teatral al TNC? doncs mira, sí. potser no és el millor musical que he vist, però pel sol fet d'aconseguir que tingui sentit aquesta història envoltada de música i poemes de la mateixa autora ja és tot un encert. fabulosa la julia möller!
quanta, quanta barcelona. he tingut carrers engalanats, gòtics i passejos lents amb febre. ah, i manel. us en poso un vídeo que m'agrada perquè és a l'eixample i perquè fa casa, i he tingut molta necessitat d'infantesa aquests dies, fent plans i més plans de persona gran.
.jpg)
4 caminants:
Jardí vora el mar va ser el primer llibre que vaig llegir de la Mercè Rodoreda, fa molts anys. Encara recordo el jardiner i la descripció de tota mena de detalls del jardí i les flors. El món floral és protagonista en diferents textos de la Rodoreda.
El musical no l´he vist. Em va agradar La plaça del diamant dramatitzada per en Joan Oller, molt intimista, i molt aconseguida.
La Colometa com única protagonista explicava la història.
Els Manel, una meravella, molts coneguts a la xarxa.
Imma
Reina
No saps com t´he trobat a faltar.
Ara que ja ets a casa, la ciutat té un altre color, i encara que ha tornat el fred, per mi ja es nota la Primavera.
Jardí vora el mar el tinc pendent, però en tinc ganes sobretot després d'haver vist l'exposició de pintura de Rodoreda a La pedrera. El procés creatiu de Jardí vora el mar hi és present i ara amb la lectura de les Cartes de Sales-Rodoreda encara més.
Manel, va ser un regal del tió, una sopresa molt agradable.
gràcies a les tres pels vostres comentaris!!!
I sembla que el tio ha fet alguna mena de tracte amb els de Manel, perquè s'ha estat vinga a repartir-ne CD... ;)
Monique, jo també t'he trobat molt a faltar, perdona que estigui una mica dispersa aquests dies...
Publica un comentari a l'entrada