profecia d'autoacompliment

vuit graus. sobre una tauleta de nit més punts de llibre que cinc llibres. buscant la teva mà noto que dorms. aleshores estic sola i és una sensació confortant. de vegades, sovint, necessito sentir aquest silenci entre persianes, i escoltar passes al carrer, veure escolar-se la llum dels fanals per les escletxes del serrell. agafar-te les mans, calentes de la son, i deixar que comencin històries, inventar fars de cotxe al sostre.
nou graus. la nit és tendra i estic sola. les pestanyes ja es posen a recitar. i si tinguessis els ulls oberts, veuries versos que se m’escapen quan respiro i es van penjant de les portes, finestres, estenedors, mobles...
el pis sembla buit i es despulla de colors. un bloc en blanc, un sofà que riu.

és la meva bola de vidre.

un món de lletres de neu.