la dona que mirava

descorres amb la punta dels dits
la flassada que fa de cortina
per descobrir a càmera lenta
que el dia que s'aixeca fa olor d'aigua.
et cobreixen els cabells la cintura
perquè mentre observis
no siguis vista
no t'intueixin
i puguis quedar-te quieta, nua
empassant glopades d'intencions.
podria clavar-te el pensament,
es diu a si mateixa.
i enforteix el ventre i alça les mans.
avui ets una dona poderosa.
algú que camina clava les passes.