sargantanes esfilagarsades en ombres llargarudes d'un sol que respira per infiltrar-se, de forma molt immoral, entre quadrats petits de reixa de pis i records d'un pati d'illa amb una franja vermella i la calç de la mitja paret les formigues atrapades dins un pot minúscul de vidre i érem petits com els quadrats i ens estiràvem per terra sangonera crits de guerra; venia la meva àvia i ens feia berenar, la memòria dels geranis i un cactus que s'ha trencat, el pou del final de casa ple de papers on hi ha dos-cents vint-i-cinc correus electrònics plens de faltes d'imaginació i un nus enorme entre el que es barreja la inversemblança del cel d'una ciutat de balcons endins perquè a fora fa soroll i ara el balcó dóna a una plaça i l'església pega cops de martell quan arribes en un altre cotxe: sargantanes, puces, mosques, mosquits, escarbats. la dansa maligna de la lluna i surto al carrer em converteixo en la nena que empaitava formigues, les esclafava amb els dits i posava una pedra en el forat de terra perquè es morissin de llàstima.
Portem a la bossa la pel·lícula "Mia Sarah"
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada