si no véns a dormir

I de tan blanc
no queda espai per res més,
no queda espai.
Explota el silenci
perquè no queda espai
i em tanco als racons
d’aquest pis de color blanc
amb claus de mantega
i és que no queda espai.
Si intento obrir els ulls
la soledat m’enlluerna
i alço els peus
sobre les parets blanques
perquè no queda espai
per res més.
Ja no ploro, tampoc
tinc ganes de riure:
si obro els palmells s’escapen
el blau, verd, vermell, morat
i s’escolen entre paraules
congelades a la nevera.
No queda espai per res més.
Camino sola,
en trenta metres quadrats
si no véns a dormir.







Portem a la bossa
el darrer CD de Travis