coets

Sembla que són coets,
o potser un esclat
llunyà de planetes,
o potser milions
de pedres contra el riu.
Muntanyes que es mouen,
serpentines a la cintura,
uns dits, la teva mà,
i la meva galta.
Sembla que són raigs
i de cop hi ha un sol
o potser és una explosió
d’aigua al coll,
baixant per les espatlles.
Una tempesta de vent
porta la planta enfiladissa,
en un test del teu balcó,
i l’olor de les fulles,
i tu que ets tan a prop,
tan lluny.

Portem a la bossa "Primera memoria", d'Ana Maria Matute.