bon dia

hi ha dies que les coses són com de llençol, però sense arrugar-se, només deixant a l'aire dels nostres besos una lleu flaireta de suavitzant, igual que una papallona fent-nos pessigolles als palmells.

Portem a la bossa "Your song", versió de Rod Stewart.

diàlegs al micalet

Converses literàries entre escriptors i públic:

Marisol González i Teresa Pasqual

DIMECRES, dia 26, a les 19:30 hores al MICALET (Guillem de Castro,73)

tac-tac

L’ensopiment produït per les darreres passes s’anà convertint en un xerric de les dents quan va veure l’hora que era. Les hores, acompanyades pel malestar evident d’un cos malmès, es convertien en xiclets enganxats a les busques d’una mà enorme que la guiava. Però, en realitat, restava sola en aquella habitació de paper pintat i olor d’ametlles, perquè algú torrava en l’estufa de llenya mentre la finestra s’obria de bat a bat. I qui l’obria? Ni tan sols recordava haver tingut mai una finestra, empudegada d’humitat la sola dels mitjons mentre passejava amunt i avall de la sala. La mà era la seva mà, i el silenci queia, solemne, dins d’aquell rellotge que havia perdut els nombres.

peus

Empentava aquell racó de l'habitació per si era capaç de fer-lo fora. Però es mantenia ferm i les arrels li pujaven pels turmells igual que les manetes minúscules dels animals sense nom que s'amaguen sota el llit.

Va abaixar el rostre, per no pensar-hi, i aleshores els remolins del dubte li sacsejaren els cabells sobre l'espatlla. Quin remei, haver de pensar-hi, quines coses que passen, quan de sobte et cau el cap als peus.

el paraigua

en una postal escrivia

camins amunt i avall

i les carreteres engrandien

la distància entre lletres.

quantes coses per dir

que s'havien quedat a la vorera.

i, de sobte, va començar

a ploure molt.

volia que la pluja netegés

tot un seguit de segells

de llocs on no vam anar-hi,

i únicament va arrugar el paper

i es va desdibuixar una tarda.

Portem a la bossa "Le parapluie", versió de Yann Tiersen

passeig d'agost

Llegir Haruki Murakami és esbrinar la complexitat de personalitats que poden amagar els qui ens envolten, des d'una prosa senzilla però farcida d'imatges espectaculars. Darrere d'un sac de frases curtes i prosa dinàmica on els sentiments embolcallen l'acció, sempre acabem descobrint que la soledat és allò que acompanya constantment les persones.

un ram

un ram de palmeres,
per tu,
aixoplugar-te entre les fulles
d'una llar feta de cafè,
rajolins d'oli
i estones de finestra.
un ram de llunes,
per tu,
cobrir-te amb el tel del vespre
vivint entre les cames.
m'encanta el soroll
que deixes a les rajoles
de casa meva.

Comencem una nova vida

dormo...

asseguda en una cadira
amb els somnis vagarejant pel cap
i una mà molt gran em bressola
com si estigués asseguda a la lluna.
vénen al cap pujades d'un carrer llarg i estret
empedrat i de tons grisos.
si me l'imagino
té més colors que l'arc de sant martí.

bloqueig

hi ha un bosc de caramel on se li va quedar enganxada l'esquena, apresa la dolçor com una fosca inesperada. l'interrogant de la culpa, la sensació del que és efímer. la brossa escampada en embolcalls de sucre de tots els colors.

la que obre la porta i fa una passa pot caure en el buit de la mel, i ofegar-se en esclats de xocolata.

si pensa que la vida intenta anar fent glops d’alè, aleshores es calça unes sabates còmodes i surt a passejar esclafant fruitetes, fent veure que han de passar coses. s'ha convertit, tot de cop i com en una història particular, en la detectiva de goles de llop, amb lupa a la mà, gavardina de color caqui i dues llunes als ulls.

la nit respira, els arbres borden, un silenci de matolls enredats en les cames d’un gos que vigila.

i enmig d'aquest incendi, un pastís de pànic.

Portem a la bossa "Notting Hill"

no es nada fácil ser pirata

la pua morada, per mi!

tancat per vacances

en moviment

les ones d'uns quants estels escampats
com la brossa de la gespa i uns grills,
els ulls de les persianes a través del mar
convertint un somriure en sal coenta.

enfonsa la cabellera i enreda-la de pins
sota l'esguard intermitent d'un far
que s'apaga quan rebenten els estels
mullant les cames descobertes de molsa.

llums de neó i unes dents blaves,
orelles petites cobertes de polsim
de la calç d'una tarda ennuvolada.

penso que dorms però és mentida
quan defuges el cel i hi pares un tel:
puc veure-hi les clivelles de les roques.

Portem a la bossa "L'última trobada", de Sándor Márai.

un camp amb aigua

Trontolla una pedra. I és perquè hi cau l'aigua.
D'on vénen aquests dolls invisibles al rebedor?
T'he imaginat bufar, amagat rere una cortina,
com un follet màgic amb barret de colors.
Tinc present totes les nits de vent que no puc prémer
la sensació de l'aigua lliscant entre els cabells,
les esgarrifances de la màgia insospitada
d'una sensació d'hostilitat gairebé impossible.
I m'alço de la cadira, descalça, i veig un camp.
Les pedres fonedisses s'ajunten en caminois
que salto entre esquitxos de blavor molt fresca.
Ajeguda a l'herba m'han caigut als palmells oberts
llàgrimes de tulipes grans i blanques, tovetes.
Amb els ulls oberts de frisança torna casa meva,
descorro les cortines amb un deix de misteri
i el detall d'una passa molla em fa cloure els punys.

passeig de juliol

"Time on earth" és el resultat de la reunificació de Crowded House. El disc surt a la venda el dia 3 de juliol i seran de concert a Barcelona el dia 1 d'octubre.

al balcó

la compassió
d'una mà erma sota la terra,
entrellucant espais d'infinit
en un llençol rebregat.
Cau el sol quan me n'adono
de copsada
que alguna cosa ha de passar.
quina melangia
tan insípida
que s'escola a través de l'aire
mentre estenc els cabells,
diria que són algues,
cap per avall
i penso que de vegades
més valdria dir no
no no no
i continuar recorrent muntanyes
la platja olora a tu
encara que aquests balcons
no els hem vist de dia.

amb el pinzell

Amb el pinzell
fet de branques i matolls,
fulla tendra i humida,
t'he dibuixat un port.
He representat el cel
del blau d'uns ulls de passada,
els núvols a les petxines,
i la línia de l'horitzó
les escates de la darrera pesca.
Amb el pinzell
fet de sal i pedres,
cases blanques i carbasses,
t'he pintat cançons.
Els mariners són fragments
de cales i trencaclosques,
gavines i arengades,
i el moll el somriure
recte, concís, perfecte,
i l'escalfor que esclata
mentre pren matí
aquesta pintura.
Amb el pinzell
he deixat només el blau,verd, blanc,
perquè ens els mengem.


Portem a la bossa el llibre "Al sur de la frontera, al oeste del sol",
de Haruki Murakami

a l'estiuet, l'aigua

Vols comprar L'aigua i no el trobes a prop d'on vius? Clica aquí i demana'l!

trenta

inundació a les llibreries

Ja es pot comprar L'aigua!

Si viviu al País Valencià, de segur que la trobeu a París València, a Soriano o a la Casa del llibre.

Si us trobeu a Barcelona o rodalia, no deixeu de passar per la llibreria Catalònia, a la ronda Sant Pere núm. 3. Allà us antendran molt amablement el blocaire Ivan Roig i el poeta Jordi Valls.

Portem a la bossa "Si tú quisieras", d'Efecto Mariposa.

passeig de juny

The painted veil, pel·lícula basada en la novel·la de Somerset Maugham sobre un matrimoni equivocat, interpretada per Edward Norton i Naomi Watts, i que transcorre a la Xina durant els anys 20.