camins amunt i avall
i les carreteres engrandien
la distància entre lletres.
quantes coses per dir
que s'havien quedat a la vorera.
i, de sobte, va començar
a ploure molt.
volia que la pluja netegés
tot un seguit de segells
de llocs on no vam anar-hi,
i únicament va arrugar el paper
i es va desdibuixar una tarda.
Portem a la bossa "Le parapluie", versió de Yann Tiersen
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada