hi ha un bosc de caramel on se li va quedar enganxada l'esquena, apresa la dolçor com una fosca inesperada. l'interrogant de la culpa, la sensació del que és efímer. la brossa escampada en embolcalls de sucre de tots els colors.
la que obre la porta i fa una passa pot caure en el buit de la mel, i ofegar-se en esclats de xocolata.
si pensa que la vida intenta anar fent glops d’alè, aleshores es calça unes sabates còmodes i surt a passejar esclafant fruitetes, fent veure que han de passar coses. s'ha convertit, tot de cop i com en una història particular, en la detectiva de goles de llop, amb lupa a la mà, gavardina de color caqui i dues llunes als ulls.
la nit respira, els arbres borden, un silenci de matolls enredats en les cames d’un gos que vigila.
i enmig d'aquest incendi, un pastís de pànic.
Portem a la bossa "Notting Hill"
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada