mirant el carrer

ara sec mirant el carrer. no és el meu lloc, però faig de guardiana. massa dies en silenci, però amb molts escrits començats. tinc pendents moltes coses, tot de castanyes calentes a la butxaca enmig de la calor pseudoestiuenca.

us recomano, com sempre, la lectura de l'Iris Murdoch i que aneu al cinema a veure Àgora. No us en puc dir més coses, hi ha altres blocs on en parlen millor o més extensament. ara mateix, jo estic reorganitzant tot el que ha esclatat, acostumant-me a la feina sense la senyora v., inquietant-me per la situació d'Ell, esperant amb il·lusió que l'operació cranc acabi bé. I, sobretot, estic estudiant i estic caminant, corrent, pedalant i nedant. Segurament hauria d'escriure més coses, però he de dir que em trobo de cine així.

no és pas un comiat de bloc, és que, de vegades, necessito hivernar.

ara un peu que s'alça,

de la nit estant

ha vingut la neu,

des del carrer he vist

com una dona franca

que trepitjaves

allò que reies

que destrossaves

el que escrivies.

no renuncio al sol.

però el cargol a la closca

s'estima.

ara un peu que s'alça,

surt el sol, es lleva.

la mandra de l'hivern

he fet presonera

la paraula.