Un poema del magnífic escriptor català Jordi Valls, dedicat a mon germà, a la pàgina del qual podeu llegir-ne més coses.
BETLEM
A l'Ivan Roig
Exposaren els morts al peu de l’església,
esquelets amb la boca desencaixada
arrenglerats com eixuts arbres sagrats.
Els van filmar per oferir l’agonia
d’una superstició antiga i misteriosa.
La guerra però, els va girar la garba
i l’esllavissada va esborrar-los tots,
un a un, sota munts de calç i vergonya.
Queda la imatge sinistra, el tabú
destruït d’un episodi perdut conscientment.
Però d’on ve la fosca satisfacció
del milicià que aixeca el puny amb el rostre
d’un Crist trencat a culatades de màuser?
Si això no va passar, què som a hores d’ara?
El Racó d'Ademús
Fa 3 hores
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada