el món de l'edició en aquest país nostre i en aquest estat on ens trobem és un desastre absolut. la figura de l'editor, confosa i malentesa fins i tot pels del gremi, és un espècim difícil de trobar (hi ha pocs estudis que realment t'ensenyin a ser editor) i difícil de comprendre i de suportar pel mateix editor (sobretot si edites llibre de text). Per acabar-ho d'adobar, la situació de l'editor acostuma a ser precària. Els sous no són gaire engrescadors i la feina dura el que li interessa a una editorial, que sol ser durant una pujada de volum de publicacions, que dura un sospir. Això és especialment cridaner a les editorials de llibre de text. Sembla ser que l'editor és un personatge inventat que val per a una campanya, se'n torna a casa, se'l torna a reclamar, se'l torna a engegar, i així fins a l'infinit. Pocs editors compten amb contractes de llarga durada. Quan no hi ha feina, tothom al carrer. Això sí, l'any vinent, quan torna a haver-hi un paquet inacabable, contracten algú per fer més hores que un rellotge, encara que realment necessitin un equip de moltes persones més.
i no, els editors no som correctors. tot i que, tal i com està el panorama, l'editor fa un fum de feines en un temps rècord i se n'espera una pulcritud i una perfecció impecables: crear continguts, revisar continguts, traduir continguts, corregir continguts, buscar il·lustradors, triar fotografies, revisar dissenys, corregir maquetes, programar cursos, resoldre activitats, pressupostar feines, elaborar plans, cercar autors, fer propostes didàctiques, triar lectures...
aquesta matinada m'he despertat amb una mena d'aturada enmig de la panxa. tenia por. no sé què pot passar demà, ni d'aquí un mes, ni l'any vinent, només sé que jo sé fer això i que, si no... a on aniré a parar?
.jpg)
6 caminants:
Com que tú ja saps el meu breu "passeig" pel món ediorial, no entraré en detalls, (els deixe per aquesta nit, perquè ja saps que a més m´exprese millor de nit)....pero mentre arriba la hora et diré que no tingues por....ningú sap en certesa el que passarà demà, l´important és el que fas huí, perquè huí és un dia que no es repetirà.
Ànim, bonica i fins la nit!!!
no tinc por per mi, jo sóc "l'afortunada"... :( tinc por de les situacions, d'allò incontrolable... en fi, ja m'entens. en parlarem amb un bon lambrusco... ;)
Respira fons, hi ha un llarg camí que t'espera segur.
El misteri més misteriós és com és que les senyores V. del món (que n'hi ha moltes) segueixen posant il·lusió i ganes a la tasca que tenen davant cada dia, quan el periple recorregut és tan decebedor i la perspectiva en l'horitzó és tan ombrívola... Almenys, hi ha la seguretat que al final de cada camí fosc, torna a eixir el sol... així ha sigut sempre, no?
Totes aquestes feines tan creatives i necessàries no valen res en aquest país. Aquí només compta el diner. Si hi ha feina, bé. Si no, a pastar fang. Sense criteri, sense desig de fer-ho bé (per part de les editorials, vull dir, no dels professionals). El mateix passa amb les correccions i traduccions, que van a preu fet i hi trobes cada errada que fa por.
Però és que tot necessita el seu temps i la seva dedicació minuciosa i tranquil·la, sense la inquietud per al demà.
Cuida't, Elisabet.
Ah, i pensa que, en el cas de la recerca, encara estem pitjor.
hola Elisabet. Supose que tens la desgràcia de dedicar-te a això de la "cultura" -que per ser un terme tan ample, complex i incorrectament utilitzat ha deixat de significar res en aquest món globalitzat [em referesc a la "globalització dolenta", clar!]. Ànim i endavant!
Publica un comentari a l'entrada