que passi el fred

molt en silenci t'he deixat
anar la mà
i tu, amb respecte,
també l'has afluixada.
deixa ara que et demani perdó.
que no torni a venir una lluna
sense que et trobi dins
del meu puny.
que aquest terratrèmol
de paraules no pensades
que t'he fixat al ventre,
que t'han dolgut,
que t'han pesat,
que t'han avorrit,
que t'han abandonat,
sigui cendra sobrevolant
la propera lluna des de casa.
l'alè del fred càlid en els teus llavis.
tota la molsa tendra del teu pit.
tu sencer de somriure.
blanques nit de respirar
igual que respires tu.
deixa ara que et demani perdó.
torna a prémer fort els meus dits.