Barcelona ha estat un son reparador. tot ha anat molt bé: he llegit Entre visillos i he començat l'últim del Paul Auster.
he barcelonejat.
Coldplay va ser, com sempre, espectacular (gràcies per tancar la paradeta amb Yellow!).
i la resta, sense paraules. es tracta de passejar. el mal humor, s'arregla sol.
i no, no us posaré cap altre cançó dels Coldplay. ja està bé. passem pàgina!
us deixo amb els Ix! i el seu Autòmat infinit.
faig net i torno a engegar el depasseig, amb moltes ganes!
2 caminants:
HOla, Elisabet, m'agrada això que dius de passejar... Jo vaig marxar aquest estiu, però quan en els primers moments vaig sentir el pes de les cabòries, vaig resoldre la situació omplint-me de passeig. Salut!
Ja t'esperàvem...
Publica un comentari a l'entrada