intenció de conquesta,
com petjades d'elefants
que han perdut el camí
i agafen la drecera del carrer,
s'endinsen en el teu barri,
destrossen plàtans,
arrenquen semàfors,
elefants bornis,
elefants tristos,
tan grans que fan nosa,
petjades immaculades
proves evidents
que he muntat l'excèrcit
que havia d'envair
el teu petit espai a part
i m'he fet amb les regnes,
d'una manera maldestra,
de tot allò que cobeges.
.jpg)
3 caminants:
i com sempre, una seguida lletrada molt bonica... i jo em pregunte, i em fas pensar, per quina 'maleïda' raó haurem de necessitar posseir... el desig ho sacrifica tot... ho sent, però hui no em trobe massa sencer...
salut!
Et propose un altre títol: "La invassora envaïda". No podem posseir sense ser posseïts. En sentiments, som propietaris i alhora vassalls de les nostres propietats.
hola german! gràcies per les teves paraules... la tardor, que és tan bonica, no ens deixa massa sencers, malgrat tot.
irene, benvinguda! tens un bloc molt interessant!
Publica un comentari a l'entrada