Res no passa ni passarà mai dues vegades. A causa d'això hem nascut sense pràctica i morirem sense rutina.
Encara que fóssim els alumnes més llonzes de l'escola del món, no tornarem a repetir ni cap estiu ni cap hivern.
No hi ha un dia bessó d'un altre ni dues nits de ben semblants, dues besades de forma igual ni dues idèntiques mirades.
Ahir, quan algú va esmentar el teu nom en veu alta, per a mi va ser com si una rosa hagués entrat per la finestra.
Avui, ara que estem junts, m'he tombat de cara al mur. Una rosa? I què és una rosa? És una flor? O bé una pedra?
Per què, mala hora, t'interposes amb una por innecessària? Existeixes, doncs has de passar. Hauràs passat, i serà bell una altra vegada.
Somrients, mig encerclats, provarem de retrobar la concòrdia, per bé que som tan diferents com dues gotes d'aigua.
Wislawa Szymborska (traducció de Josep M. de Sagarra)
2
caminants:
Anònim
ha dit...
Hola! He anat a parar aquí per casualitat i m´ha agradat trobar-me la poesia de Szimborska, la vam estar llegint en una biblioteca i va ser un gran descobriment.
2 caminants:
Hola!
He anat a parar aquí per casualitat i m´ha agradat trobar-me la poesia de Szimborska, la vam estar llegint en una biblioteca i va ser un gran descobriment.
Hola, passejant anònim!
Jo també la vaig trobar per casualitat, deu ser que és una poesia que t'arriba així, de cop, com un regal sorpresa.
Publica un comentari a l'entrada