podríem dir que encara està en fase experimental... de tota manera, com que no acabo mai allò que començo (tret dels llibres que m'interessen), m'agrada dir que aquest bloc nou estarà sempre en fase experimental. fa més exòtic.
ja fa temps que deixo escapar el secret a veus que una amiga i jo volem fer un club de lectura. el problema és que totes i tots tenim coses a fer: la feina, la parella, la família, els amics, el pànxing, els fills, la mandra... la idea de virtualitzar-lo (ehem) és que sigui de més fàcil accés a tota persona que tingui interès a descobrir lectures diferents de les seves i a comentar-les amb altra gent. de vegades, els comentaris sobre un llibre el converteixen en molt més atractiu, sobretot perquè sempre esbrines coses que no sabies o et trobes amb punts de vista ben curiosos.
no hi ha encara una norma sobre el funcionament d'aquest club. de moment, esperarem a tenir uns quants membres que hi vulguin participar.
si voleu saber-ne més cosetes, podeu escriure'ns:
pel que fa al nom triat, ve de tot un seguit d'esdeveniments en cadena, d'aquells que agrada dir que són obra de l'atzar, de les coincidències o de la màgia dels planetes posats en fila. així, a grans trets, eh?, va arribar fins a mi la teoria sobre la insatisfacció femenina permanent a l'estil Emma Bovary. una dona captivada per les novel·les romàntiques que no està contenta amb la seva vida perquè busca un ideal que no existeix.
la fam voraç de saber-ne més coses em va dur a Daniel Pennac i la definició en el seu llibre Como una novela, del que ell anomena bovarisme. Pennac va més enllà de la dona insatisfeta i posa l'accent en l'obsessió per llegir un tipus de literatura que ens provoca satisfacció. per ell, el lector té dret al bovarisme, a sentir plaer en lectures primerenques que ens enganxen, vaja, a llegir si ens rota novel·la pseudohistòrica, per posar un exemple molt de moda.
doncs això és.
bovaritzem-nos i juguem a llegir!
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada