ahir Ell i jo vam tornar del nostre viatge a Toledo. la ciutat màgica, que ja coneixíem, sempre ens reviu amb molt bon gust de boca i ens deixa caure a València amb ànims renovats. per fer una mica la guiri, vam visitar a Consuegra els molins del Quixot i vam menjar carcamusas de la mà d'una amiga toledana. també vam poder veure la via làctia des del cel de l'Antigua de Mora i vam sopar al costat de la posada de Manolo, al mateix Toledo, fet que ens va portar amb dolçor a la memòria l'any passat.
entre explicacions històriques, anècdotes antigues i molta cervesa, ahir vam arribar a la nostra piscina xafogosa amb un humor radiant.
i jo, amb moltes ganes d'acabar el llibre d'Abad Faciolince. i no pas perquè no m'agradi, sinó tot el contrari, m'està enganxant tant, que no puc estar-me'n, i ahir em deixava la vista a la terrassa mentre l'airet em despentinava el clatell.
el llibre, filat a la perfecció, ens parla de la situació d'un país a través de la història d'amor d'un fill cap al seu pare. la lectura ens ensenya dades i successos generals, però també l'evolució personal i emocional de tota una família colombiana.
.jpg)
0 caminants:
Publica un comentari a l'entrada