...i la foscor s'enganxa als talons.
ja comença a notar-se un canvi d'ombra
i les fulles de ciutat perceben
que la pell és de gallina.
diu un que passeja
que li ha semblat veure
llet merengada
dins d'un barret.
temo el fred temo el fred.
les tardes s'escurcen al balcó
i la setmana vinent tot tornarà
a ser d'una solitud flonja.
qui vindrà al rescat
quan el que passa al meu cap
és impossible que ho endevinis?
.jpg)
2 caminants:
a mi m'agafa la tristesa, vaga, indefinida, com la d'una casa buida. I perdo una mica l'equilibri. És veritat, les tardes s'escurcen... però les lectures i l'escriptura no.
com la d'una casa buida... l'has clavat! :)
Publica un comentari a l'entrada