visca la vida

No ens ha tocat anar de franc a Barcelona a veure l'estrena catalana dels Coldplay. Què hi farem. De tota manera, com era d'esperar, ja tinc ben compradetes dues entrades pel mes de setembre (gairebé me'n quedo sense...). També tinc a punt d'arribar a Mislata el Viva la vida... (no escric el nom sencer del CD perquè és llarg, pesat i em fa mandra), i unes ganes boges d'escoltar-lo fins avorrir-me'n.

No sé massa bé què n'espero. El darrer treball, l'X&Y, va ser tan absolutament brillant que suposo que ara els toca perdre el nord, ser rics, aclamats i fer una mica de ràbia. Però m'és igual, que inventin, que experimentin. Facin el que facin, ho fan bé, ho fan amb aquest toc trist de la veu del Martin i el piano, les lletres esquitxades d'un pessimisme permanent i l'ironia dels que encobreixen una pena.

I jo continuo aquí, posant en ordre la biblioteca, el temps lliure per escriure, i l'espera dolça de la inauguració de la piscina d'aquí sota. Visca l'estiu des del vuité pis!