vindràs

i t'hauré d'anomenar, deixar-te passar al rebedor, fer-te seure en una cadira que no existeix. posa't còmode, recordes un concert a sants? jo hi era, però ara vindràs tu, aviat, i tot el sol caurà damunt del balcó des d'un altre eix. i com serà olorar el camp de cireres de la infantesa? potser tindràs la forma d'algú que dormia en una habitació de caoba i és probable que estimis tant el meu país que jo no sabré com fer-te entendre que el forat que tinc dins es diu pànic, però serà omplert per tot un seguit de fulles de plantes d'interior que hi ha al menjador, quan, a les nits, somio que aviat.


4 caminants:

german ha dit...

:) -permet que no diga res més.

elisabet ha dit...

hehehe, em penso que no és el que penses, si entens el que vull dir... :p

Anna Maria V. ha dit...

Paraules críptiques, però fantàstiques.
Ah, i Sants és le meu barri.

Vicent ha dit...

Molt bona cançó de Pulp. M'agraden molt, sobretot l'àlbum This Is Hardcore. Jarvis Cocker, en solitari, no m'ha acabat de convèncer.

Pel que fa al text, crec que no l'acabe d'entendre. Supose que és prou personal...

Una abraçada!

 

passejant barcelona