Mal día... dolores terribles, etcétera, y debilidad. No pude hacer nada. La debilidad no era sólo física. Debo curar mi Yo antes de poder sanar... He de hacerlo sola y ahora mismo. Es la raíz de mi incapacidad de mejorar. No controlo mi mente. He aquí la gentil alondra harta de descanso, qué insoportable sería morir, dejar recortes, fragmentos, nada verdadero terminado.
(...)
Mi vecino de habitación tiene la misma queja. Cuando por la noche me despierto, lo oigo darse vueltas. Y entonces tose. Sigue en silencio y toso yo. Y él vuelve a toser. Y así sigue largo rato. Hasta que me da la sensación de que somos como dos gallos llamándose uno al otro en un falso amanecer.
Katherine Mansfield (diari)
El Racó d'Ademús
Fa 3 hores
8 caminants:
ufff!
Ja em deixaràs coses de la Mansfield que sembla interessant.
Besots
Elena
oh, roberta....
M'agrada l'Eddie Vedder, però més a Pearl Jam.
Quant a la Mansfield, sempre impecable.
Quan vaig llegir el dietari de la Mansfield, em va impressionar molt. Tanmateix, i malgrat ser un dietari, no pot evitar el joc retòric, eh?
Estic llegint
EN TIERRAS BAJAS. HERTA MÜLLER
15 relats situats en un món rural i tancat. Llenguatge mínim i poètic.
De Paul Auster ja no recordo quin va ser l´últim, sempre amb les mateixes històries. Tinc bon record de Trilogia de NY.
Imma
no l'he llegit, però pel que veig al comentari de l'Anna villalonga ha agradat, el tindré en compte per a futures lectures, Elisabet.
Mireia, no és un dietari a l'ús. És a base de comentaris, sentiments i explicacions prou críptiques, perquè no segueixen una estructura típica i ordenada. Són més aviat el flux de la consciència (sense caure en frases inconnexes), però que sobta bastant si no tens un coneixament previ de la vida, la problemàtica, la família i la gent que envoltava la Mansfield. Tot i això, jo crec que el joc retòric existeix. És curiós. A mi em va agradar. Parla molt de la creació literària, del procés de la creació. És com una avantsala per a la lectura dels seus contes.
Publica un comentari a l'entrada