Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.
Amor i més amor d'aquell que espera,
amor i més amor d'aquell que sent
la pentecosta de l'amor, l'advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.
Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.
Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.
*
Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l'oli socarrant-se en el cresol.
L'amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.
Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...
D'amor de cap a peus vinc amarat,
d'amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t'espere despullat.
Vicent Andrés Estellés
l'amant de tota la vida
caminat per
elisabet
on 05 de setembre 2010
passeja
poema,
vicent andrés estellés
2 caminants:
quina espera tan llarga i tan dolça....
Eli, ja veig que t'has unit a l'homenatge blocaire a Vicent A. Estellés!
Ací va un dels meus preferits.
LA POLS
La mort creix i prospera misteriosament,
com la pols, amb la pols domèstica, Françoise,
que s’hi va acumulant dessota cada pota
de la taula, Françoise, una pols, unes coses,
semblant a aquelles coses que s’hi fan al melic,
dessota cada pota de la taula, del llit,
en els plecs del melic, una pols, unes coses.
Hotel París.
Bespetonots!
Publica un comentari a l'entrada