Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.
Amor i més amor d'aquell que espera,
amor i més amor d'aquell que sent
la pentecosta de l'amor, l'advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.
Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.
Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.
*
Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l'oli socarrant-se en el cresol.
L'amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.
Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...
D'amor de cap a peus vinc amarat,
d'amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t'espere despullat.
Vicent Andrés Estellés
Un munt de crims, negrots
Fa 2 dies
2 caminants:
quina espera tan llarga i tan dolça....
Eli, ja veig que t'has unit a l'homenatge blocaire a Vicent A. Estellés!
Ací va un dels meus preferits.
LA POLS
La mort creix i prospera misteriosament,
com la pols, amb la pols domèstica, Françoise,
que s’hi va acumulant dessota cada pota
de la taula, Françoise, una pols, unes coses,
semblant a aquelles coses que s’hi fan al melic,
dessota cada pota de la taula, del llit,
en els plecs del melic, una pols, unes coses.
Hotel París.
Bespetonots!
Publica un comentari a l'entrada