i'm a spacewoman flying high

Per què, gòtic avall, el cansament s'escola per les cames i cau rodolant a terra, desapareix entre les rajoles i és engolit sense pietat per les clavegueres? Per què l'olor dels plàtans de l'eixample fa que caminis empentada en una direcció concreta, oh mestre zazen, i caiguin a les teves mans teles japoneses, pastissets àrabs, coca de sant jaume, fideus xinesos, un sakuraba kukicha, george sand, carmen laforet, haruki murakami i elizabeth gaskell? Quina amistat no supera una dècada enmig del paradís de la terra natal? Això és la fortuna i, sí, és cert, de vegades cal airejar-se uns anys perquè les retrobades facin bon gust i tinguin aquell caliu sincer del que és estar de debò a casa.

7 caminants:

emma ha dit...

oh, mestre zazen!!!

:-)

Anònim ha dit...

Tinc enveja insana...la terra que em va acollir durant els meus anys d'estudiant... encara que, ara a l'estiu, no t'envejo tant. Mmmm, pastissets àrabs, fullejar mil llibres que aquí mai hi són. Disfruta molt! Algun dia coincidirem al barri gòtic, un altre cop. Ho saps, oi? Petonets illencs. Per cert, molt xul.lo el video, no l'havia vist. La cançó sí que l'havia escoltat...

Anònim ha dit...

De Carmen Laforet he llegit Nada, una gran primera obra. Ara fins i tot se´n fan rutes literàries per BCN.

Ara es parla de la George Sand per l´aniversari del músic Chopin, però és una escriptora amb una extensa obra per llegir, els seus últims escrits són més romàntics.
Dona que va lluitar per les seves inquietuds i reivindicacions.
Per tant té prou pes propi per ella mateixa.
Imma

Mona ha dit...

Coneixeu la pel·lícula del Jaime Camino "Un invierno en Mallorca" sobre l'estada de la George i el Federico a l'illa? És força interessant. Per cert, apareix un Quique Sanfrancisco difícil de reconèixer. Pot trobar-se fàcilment, crec, en DVD.

elisabet ha dit...

Mona, benvinguda a aquest passeig! Buscaré la pel·lícula, moltíssimes gràcies! Estic a punt d'acabar el llibre. Déu n'hi do...

Imma, penso que Carmen Laforet és una autora que podria haver donat molt més que no una sola novel·la. Tot i que en va escriure més, què li va passar? Per què va caure en la mediocritat literària...? En sé poc d'ella, eh? Ho pregunto de tot cor. Petons!

Eivissenca, hi tornarem, plegades, i anirem a la teteria a l'estil de Praga, i tantes altres coses... :) Però no a l'estiu.

Anònim ha dit...

Fa poc temps que he descobert el teu bloc i m'agrada molt, felicitats.

He vist la pel·lícula que esmenta Mona i està prou bé, però em quedo amb el llibre. I parlant de dones amb empenta i visibilitat us recomano el bloc "Per entendre'ns" de la companya Agatha Estera, una mare que explica les seves experiències dins la seva compromesa realitat.
http://criatures.cat/seccio/blogs/per-entendrens/

M'aniré passant,
Sílvia

elisabet ha dit...

Gràcies per la recomanació, Sílvia! M'hi passaré... :)
Petonets

 

passejant barcelona