Uns ulls observen. Es mantenen a l’aguait. Però la cambra està a les fosques i ni tan sols deixa espai perquè llisqui el raig de la tarda a través d’una taca d’humitat a les parets.A les nits, fa voltes i més voltes entre els blens de son que cauen, com una tempesta, fent-se espai a les pestanyes d’uns ulls oberts de bat a bat.
Aleshores s’aixeca i arrossega mitjons sobre les rajoles congelades. Diu en veu alta:
-No tinc res més que la nit que s’escola.
I entre els dits, deixa caure una porció de lluna opaca.
La decepció és tan forta que prem els palmells de les mans contra les orelles per no sentir l’esclat dels núvols bruts dels tubs d’escapament que pugen al cel des de l’exterior.
.jpg)
1 caminants:
He arribat a tocar de la finestra i la llum del fanal del carrer em fa semblar un espectre davant del vidre entelat. Paso la ma i noto el fred de la humitat. Obro. L'aire fresc em pentina l'absència de ganes de dormir i encenc un piti. La primera calada m'arriba ben endins. Exhalo. Giro la vista i el llit està buit... La teva figura ja no està marcada. I és que amb totes les mentides que m'has dit és impossible que pugui continuar dormint amb tu. Al fons, les bombetes taronjes de la Gran Via em contaminen la mirada i no em deixen veure la silueta del teu barri. Crec que no et trobo a faltar... flexiono el dit cor i llenço la burilla 4 pisos avall. Tanco la finestra. Però ja no puc dormir. Les teves mentides no em deixen tancar els ulls...
[escrius molt bé noia... cuida't]
Publica un comentari a l'entrada