passeig d'agost

Llegir Haruki Murakami és esbrinar la complexitat de personalitats que poden amagar els qui ens envolten, des d'una prosa senzilla però farcida d'imatges espectaculars. Darrere d'un sac de frases curtes i prosa dinàmica on els sentiments embolcallen l'acció, sempre acabem descobrint que la soledat és allò que acompanya constantment les persones.

un ram

un ram de palmeres,
per tu,
aixoplugar-te entre les fulles
d'una llar feta de cafè,
rajolins d'oli
i estones de finestra.
un ram de llunes,
per tu,
cobrir-te amb el tel del vespre
vivint entre les cames.
m'encanta el soroll
que deixes a les rajoles
de casa meva.

Comencem una nova vida

dormo...

asseguda en una cadira
amb els somnis vagarejant pel cap
i una mà molt gran em bressola
com si estigués asseguda a la lluna.
vénen al cap pujades d'un carrer llarg i estret
empedrat i de tons grisos.
si me l'imagino
té més colors que l'arc de sant martí.

bloqueig

hi ha un bosc de caramel on se li va quedar enganxada l'esquena, apresa la dolçor com una fosca inesperada. l'interrogant de la culpa, la sensació del que és efímer. la brossa escampada en embolcalls de sucre de tots els colors.

la que obre la porta i fa una passa pot caure en el buit de la mel, i ofegar-se en esclats de xocolata.

si pensa que la vida intenta anar fent glops d’alè, aleshores es calça unes sabates còmodes i surt a passejar esclafant fruitetes, fent veure que han de passar coses. s'ha convertit, tot de cop i com en una història particular, en la detectiva de goles de llop, amb lupa a la mà, gavardina de color caqui i dues llunes als ulls.

la nit respira, els arbres borden, un silenci de matolls enredats en les cames d’un gos que vigila.

i enmig d'aquest incendi, un pastís de pànic.

Portem a la bossa "Notting Hill"

no es nada fácil ser pirata

la pua morada, per mi!

tancat per vacances

en moviment

les ones d'uns quants estels escampats
com la brossa de la gespa i uns grills,
els ulls de les persianes a través del mar
convertint un somriure en sal coenta.

enfonsa la cabellera i enreda-la de pins
sota l'esguard intermitent d'un far
que s'apaga quan rebenten els estels
mullant les cames descobertes de molsa.

llums de neó i unes dents blaves,
orelles petites cobertes de polsim
de la calç d'una tarda ennuvolada.

penso que dorms però és mentida
quan defuges el cel i hi pares un tel:
puc veure-hi les clivelles de les roques.

Portem a la bossa "L'última trobada", de Sándor Márai.

un camp amb aigua

Trontolla una pedra. I és perquè hi cau l'aigua.
D'on vénen aquests dolls invisibles al rebedor?
T'he imaginat bufar, amagat rere una cortina,
com un follet màgic amb barret de colors.
Tinc present totes les nits de vent que no puc prémer
la sensació de l'aigua lliscant entre els cabells,
les esgarrifances de la màgia insospitada
d'una sensació d'hostilitat gairebé impossible.
I m'alço de la cadira, descalça, i veig un camp.
Les pedres fonedisses s'ajunten en caminois
que salto entre esquitxos de blavor molt fresca.
Ajeguda a l'herba m'han caigut als palmells oberts
llàgrimes de tulipes grans i blanques, tovetes.
Amb els ulls oberts de frisança torna casa meva,
descorro les cortines amb un deix de misteri
i el detall d'una passa molla em fa cloure els punys.

passeig de juliol

"Time on earth" és el resultat de la reunificació de Crowded House. El disc surt a la venda el dia 3 de juliol i seran de concert a Barcelona el dia 1 d'octubre.

al balcó

la compassió
d'una mà erma sota la terra,
entrellucant espais d'infinit
en un llençol rebregat.
Cau el sol quan me n'adono
de copsada
que alguna cosa ha de passar.
quina melangia
tan insípida
que s'escola a través de l'aire
mentre estenc els cabells,
diria que són algues,
cap per avall
i penso que de vegades
més valdria dir no
no no no
i continuar recorrent muntanyes
la platja olora a tu
encara que aquests balcons
no els hem vist de dia.

amb el pinzell

Amb el pinzell
fet de branques i matolls,
fulla tendra i humida,
t'he dibuixat un port.
He representat el cel
del blau d'uns ulls de passada,
els núvols a les petxines,
i la línia de l'horitzó
les escates de la darrera pesca.
Amb el pinzell
fet de sal i pedres,
cases blanques i carbasses,
t'he pintat cançons.
Els mariners són fragments
de cales i trencaclosques,
gavines i arengades,
i el moll el somriure
recte, concís, perfecte,
i l'escalfor que esclata
mentre pren matí
aquesta pintura.
Amb el pinzell
he deixat només el blau,verd, blanc,
perquè ens els mengem.


Portem a la bossa el llibre "Al sur de la frontera, al oeste del sol",
de Haruki Murakami

a l'estiuet, l'aigua

Vols comprar L'aigua i no el trobes a prop d'on vius? Clica aquí i demana'l!

trenta

inundació a les llibreries

Ja es pot comprar L'aigua!

Si viviu al País Valencià, de segur que la trobeu a París València, a Soriano o a la Casa del llibre.

Si us trobeu a Barcelona o rodalia, no deixeu de passar per la llibreria Catalònia, a la ronda Sant Pere núm. 3. Allà us antendran molt amablement el blocaire Ivan Roig i el poeta Jordi Valls.

Portem a la bossa "Si tú quisieras", d'Efecto Mariposa.

passeig de juny

The painted veil, pel·lícula basada en la novel·la de Somerset Maugham sobre un matrimoni equivocat, interpretada per Edward Norton i Naomi Watts, i que transcorre a la Xina durant els anys 20.

el passeig de dolors jimeno

Així, durant el trajecte d’anada al treball, sempre comprava el diari. S’aturava en qualsevol de les paradetes que ja eren obertes, cada dia en un lloc diferent, segons la ruta que decidia, el temps de què disposava, l’oratge que feia o el que li passava pel cap. Havia sentit a dir —segurament en alguna programa de ràdio que escoltà per equivocació o en alguna conversa agafada al vol, encara que no era massa tafanera— que les feministes recomanven a les dones que caminaven pels carrer a hores intempestives o per llocs no massa transitats, canviar de tajecte sovint per a evitar els violadors o els lladres.

Així doncs, del seu domicili fins a Sant Vicent, podia agafar els carrers de Baix o de Dalt, després, les places de Sant Jaume i de l’Espart o el carrer de Cavallers. Si agafava Cavellrs, eixia per Mare de Déu a Miquelet i, ja per Reina, a la pensió. Si entrava per l’Espart, passava per Danses o Cadirers, Cordellats, Mercat i Maria Cristina. Però això no llevava que prengués tota la vora del riu i entràs per Pau. Aquell dia, va fer el camí més curt, amb la variació de fugir de la plaça de Sant Jaume a causa d’una por ancestral: a la gent del seu barri, encara que no hagen viscut la riuada del 57 ni, menys encara, cap de les anteriors, no els agrada passar per aqueixa plaça quan ha plogut molt. Aquell dia la sensació de catàstofre era gran: pluja des de feia uns quants dies i vent, mot de vent, durant tota la nit. Va eixir pel Portal de Valldigna a Sant Nicolau i per Correu Vell a Calatrava. A Dr. Collado va comprar el diari.

Maluy Benet, Dolors Jimeno, Vicent Mateo, Pilar Monerri i Ismael Vallès, Hostes, Ed. Marfil

Dolors Jimeno és una escriptora valenciana que ha publicat literatura per a infants i joves (L'illa de l'amistat, a Baula, o Un edifici en forma de vaixell, a Tabarca, entre d'altres) i uns quants relats recollits en diverses antologies (La dona policroma, El mirador de Meissen, Alvar i Jean...). A més a més, ha obtingut tot un seguit de premis amb les seves obres: premi Maig de narrativa breu, premi Conta'm dona de Catarroja o el premi Joan Fuster, entre d'altres.

L'aigua

Ja s'ha publicat a Edicions del Bullent la meva primera novel·la juvenil, L'aigua.

La història gira al voltant de Marta, una noia que ha patit un fet traumàtic que li canvia la forma de veure la vida i que li fa tenir por a l'aigua. Però, alhora, el que tracta de reflectir la novel·la és l'evolució d'una noia durant l'adolescència, la sensació primera de no pertànyer enlloc, d'ofegar-se, la difícil tasca de buscar l'espai que li correspon i anar deixant la por enrere, i finalment, la consciència d'haver arribat a algun lloc.

Podeu llegir-ne més al següent enllaç i molt aviat en farem la presentació.

Si voleu saber més coses sobre L'aigua, no dubteu a escriure'm.

time on earth

El nou CD de Crowded House estarà ja a la venda pel meu aniversari. Coincidència? :D
Això és un esdeveniment.

davallen ombres

No sabia si tancar la finestra
però, al capdavall, la tarda asfixiava.
Li queien blens de cabells esclarissats
per l’esquerda de l’espiera.
I el baf dels vidres opacs,
el tel dels ulls lleganyosos.
I un pati ple de coloms sense urpes,
el zel de les nits amb bombeta.
Un guix que pinta rajoles
per posar un límit a les històries
que s’entesten a no fer un mutis.
Una gàbia de caramels de xiclet
on els braços cerquen a les palpentes
coixins tendres per recolzar-se.
Tot és enganxifós des d’un temps hostil:
el de la inquietud de la tarda.
Tanmateix, quan tanca la finestra,
ofeguen els raigs de sol minúsculs
el pati pintat de nines i una veu
que recorda que hi ha minuts
en què tot encara s’atura, i davallen ombres.

Portem a la bossa "Chasing cars", Snow Patrol

de guspires

i espirals

i mareigs

i núvols de coco

de matins al parc, entre la gespa,

de nits de blanc pescador, entre l'asfalt

de guspires

i espirals

i gelats dolços

l'olor del sol

els braços d'estiu

la sensació de plenitud

de guspires

i petards

la pólvora de sant joan