tot de vides tendres entre mans

Al jardí plou.
L’herba és dreta:
petites agulles erectes,
antenes de la terra,
esponja negra.

I jo romanc callada,
profundament retreta,
amb els fils invisibles
de tot de vides tendres entre mans.

Dona, necessària com la pedra,
sempre endinsada en la terra!


Montserrat Abelló, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'escriure poemes magnífics, ha estat la veu en català de Sylvia Plath (i de la meva admirada Iris Murdoch) i la veu en anglès d'escriptores com ara Mercè Rodoreda o M. M. Marçal. De Sylvia Plath, quan es va posar a treballar en la seva obra, en va escriure el següent :

Per a mi quant a Sylvia Plath (...) en llegir-la per primera vegada, em vaig sentir molt propera a la seva manera d'entendre la poesia. Per fi trobava algú que creia en la força implícita de la paraula, en el seu so i qualitat intrínseca, en la identitat de cada una, no necessàriament lligada estrictament al nombre de síl·labes, sinó a la seva intensitat i durada, part indissoluble del seu significat profund, com ella mateixa ens ho diu en els seus diaris: "Fer poemes molt físics, en què el mons es plasmin en les meves paraules no en abstraccions ni pur enginy... on les paraules tinguin una aura de poder místic... dir-les en veu alta, fer-les irrefutables."