una persona entre milers d'altres persones solcava l'interior d'aquella fredor. l'aparença, la frisança, l'esperit de fugir. pujada damunt d'una branca immensa imaginava urpes d'ocells. una persona entre milers que sóc, entre milers que seré, i aquest fons tan desconegut, tan amarg. la música rebota les pauses en carrers deserts. he vist que brillaves, entre milers, i m'he reconegut.
de vegades, quan rellegeixo les meves paraules, me n'adono de la dificultat. de la meva dificultat.
ja sóc a casa.
3 caminants:
o com a tu t´agrada: "t´hem tirat molt de menos"
tots tenim les nostres dificultats....però hi han persones que ens estimen precisament per elles, perquè ens fan diferents i alhora pareguts als que ens estimen.
benvinguda a casa, lady vader...t´enyoravem molt.
ai, marimo, és que m'he vist des de fora i, de vegades, m'espanto! hehehehe. però torna la rutina. visca la rutina! jo també vos he tirat molt de menos, collona!
Publica un comentari a l'entrada