voltar amunt i avall de la blogosfera fa que acabis topant, sempre, amb moltes coses boniques.
no llencis les cartes d'amor
Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.
Joan Margarit
El Racó d'Ademús
Fa 3 hores
.jpg)
5 caminants:
Jo crec que les cartes d'amor, encara que les llances al fem sempre romanen amb tu, et persegueixen d'alguna manera, se't queden com una espurna de malenconia dins...molt a dins.
I així en els moments més febles resorgeixen i sospires alleujat: no he passat per la vida sense saber el que és l'amor, existir paga la pena.
Ben tornada!
De quin llibre és aquest bonic poema d´en Joan Margarit?
Coneixes la poesia d´en Jordi Llavina?
Imma
passejant passejant he vist que has tornat. Me n'alegro!
Imma, no, no conec la poesia d'en Llavina, recomana-me'n algun llibre o web, sisplau! I el poema d'en Joan Margarit el vaig treure de la pàgina a on vas a parar si cliques damunt del seu nom al post.
petonets
Publica un comentari a l'entrada