lo de antes lo de siempre lo de ahora todo junto me hace delirar

hi ha tres moments especialment tristos.

però avui me n'ha vingut un al cap.

aquell viatge en tren. un home gras. molt gras. anem molt justos al vagó turista. l'euromed avança. sé que tornava a valència. era aleshores. quan estava aprenent a viatjar sola. l'home duia una bossa. penso que del happy books. on devia anar? vull dir, qui l'esperava? va trucar per telèfon a algú. no vaig voler escoltar. després, a poc a poc, va treure un llibre petit de la bossa. un llibre molt petit, d'aquells que no serveixen absolutament per res. "frases para ser feliz". i el va estar fullejant una llarga estona. jo me'n vaig anar al bany a plorar perquè em va fer molta pena.

no llencis les cartes d'amor

voltar amunt i avall de la blogosfera fa que acabis topant, sempre, amb moltes coses boniques.

no llencis les cartes d'amor

Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.

Joan Margarit

invasió subtil

hi ha serpotes humanes de tota mena, amb tot el respecte que em mereixen els rèptils.
acostumem a conviure-hi i ni ens n'adonem. i, caram!, piquen i enverinen.
jo, que sóc molt pessimista pel que fa als humans, i sóc del parer que "com més et coneixo més m'agrada el teu gos", que deien els Pets, ja me les espero aquestes coses.
toca l'oremus, però s'hi ha de conviure. si teniu cuques a la feina, flas!, cop de sabata!

Concurrite omnes augures, haruspices;
portentum inusitatum conflatum est recens,
nan mulos qui fricabat consul factus est.

Acudiu tots, augurs, harúspexs;
un prodigi inesperat ha succeït fa ben poc;
qui netejava mules l'han fet cònsol!

emmudits

tinc tanta tendència a guardar endins que, quan surt el raig, semblo un cal·ligrama infinit.

però darrerament m'he quedat sense música. em podríeu ajudar? estic enfonsada en un silenci enganxifós.

de manera que us proposo que em proposeu música. música de qualsevol mena. que us agradi, que considereu que podria agradar-me. que us han dit que diuen que està bé...

música. necessito música.

i així, amb una banda sonora, tornarem a passejar.

gràcies.

estats d'ànim

Ahir vaig descobrir aquí, aquí i aquí l'existència d'un llibre o àlbum il·lustrat, no sabria dir-ho gaire bé, que em va fer venir ganes de tornar. En un mes i escaig, els meus estats d'ànim han estat molt semblants als d'una fruiteria, pel que puc endevinar, a causa de moltes coses que han passat i que encara estan passant.

I sí, m'agrada fer-me la misteriosa, però no patiu perquè us aniré revelant tots els secrets a poc a poc i ben dosificats. Farem safareig virtual!

Amb tres llibres que he llegit (o estic llegint), durant el poc temps que tinc mentre s'acaba la mudança, m'acomiado per avui amb aquest retorn, com dirien els castellans: como un elefante en una chatarrería. Ja en parlarem.

La piedra lunar, Wilkie Collins
Querida hija, Marianne Frederiksson
El teorema del lloro, Denis Guedj