els qui heu anat passejant amb mi des de fa gairebé dos anys o us hi heu anat afegint pel camí, us haureu adonat que darrerament la meva marxa s'ha anat alentint.
com que ja vaig tenir un bloc abans, jo ja sabia que aquestes coses passen, vull dir, hi ha moments d'intensitat bloguera, altres de mandra intensa, i temps per fer altres coses que tenen prioritat o que, senzillament, et vénen més de gust.
no estic pas avorrida del bloc ni tampoc m'he quedat sense res per dir, però sí que és cert que (per fi!) el meu passeig passa per un moment dolç i tinc moltes ganes d'ocupar el temps en altres coses.
escriure alguna altra novel·la, potser..., moblar el pis nou, això sí..., llegir força sense haver-ho d'explicar a tothora... i gaudir d'Ell i dels amics, que van retornant (les coses, al final, sempre tornen a ser al seu lloc i el camí es fa planer).
no tanco aquest indret, ni he pensat fer-ho!, el deixo obert per si algun dia necessito dir-vos alguna cosa o dir-me-la a mi des de la distància. això sí, us regalo tots els enllaços als blocs que més m'estimo, que sí que continuen actius i plens d'històries fantàstiques.
si voleu res, seré al gmail o al facebook.
DESTINS
La nit és lleu. Els dos amants s'han adormit.
Té dos presents l'Amor dintre la mà distreta.
A qui darà l'enyor? A qui l'oblit?
Josep Carner
.jpg)
9 caminants:
Havia escrit un comentari però això s'ha penjat. Deia que no deixis d'escriure o si més no de passejar pel blog de la llibreria.
I si escrius una novel·la fes-m'ho saber! Et trobarem a faltar.
Espero que no sea un "adiós", sino un "hastaluego". Entiendo que en la vida todo tiene su momento, y lo más sensato es reconocer cuándo se debe cambiar de costumbres; esto no quiere decir que no te vaya a echar en falta. Fins ara, Elisabet, estic segur de que tot t'anirà bé.
Et tornaran les ganes de continuar escrivint. En el fons, estic convençuda que no és un adéu, sino un a reveure (re-veure). Gràcies per aquest temps de blog, t'hem gaudit els qui et llegíem, però segur que et continuarem gaudint. Te tota manera -per si de cas-, et desitge que tingues sort.
Besets
Fins prompte, on siga!
mira per on, després d'uns dies de no caminar per ací, em trobe amb la notícia. He conegut el teu bloc molt a última hora, però em sap ben malament deixar de llegir-te. Que faces bé, allà on faces, que sigues feliç, allà on sigues i fins ben prompte!
guapa! la rutina era hotmail, messenger i...bloc d'Eli!. Bé, encara que siguem animals de costum i et reconec que encara entre per vore si has penjat alguna cosa nova, m'alegre que pares per escriure coses teues. És el millor que pot passar.
Besets
Elisabet, te trobaré a faltar. Et comprenc: vulgues que no, el blog no només demana temps,també hi ha un cansament d'haver d'escriure sobre el que llegeixes: és una mena d'autoobligació implícita que acaba sent feixuga i et resta energies per altres bandes. El meu blog encara no té un any i ja sento la necessitat de, com a mínim, afluixar el ritme, rebaixar pressió, concedir-me més temps i més serenitat.. donar més aire a la lectura i a la poesia.
Bo i així, intueixo qu tornaràs, i amb empenta. No et dono pas per perduda. Una besada i a reveure, Elisabet!
Espero que la necessitat d'explicar-nos coses no es faci esperar gaire! Em fa l'efecte com si... haguéssim deixat alguna cosa a mitges, coent al foc... bé, tot i aquesta sensació entenc el moment de fer un respir profund i ample.
Hola!
Mira, fa poc que conec el teu blog, agrair-te els teus moments. No hi ha res més lliure que un blog, el fa qui vol i el contingut és ben lliure.
La vida són moltes coses i molts moments, però t´asseguro que tornaràs a escriure en un blog. Mira t´ho diu una que no en té.
Que tinguis molta sort.
T´agraeixo, sobretot, haver trobat, al teu blog, el poema RES NO PASSA DUES VEGADES, de la gran poetessa premi Nobel de Literatura SZYMBORSKA, Wislaba
Imma
Publica un comentari a l'entrada