dormo...

asseguda en una cadira
amb els somnis vagarejant pel cap
i una mà molt gran em bressola
com si estigués asseguda a la lluna.
vénen al cap pujades d'un carrer llarg i estret
empedrat i de tons grisos.
si me l'imagino
té més colors que l'arc de sant martí.

bloqueig

hi ha un bosc de caramel on se li va quedar enganxada l'esquena, apresa la dolçor com una fosca inesperada. l'interrogant de la culpa, la sensació del que és efímer. la brossa escampada en embolcalls de sucre de tots els colors.

la que obre la porta i fa una passa pot caure en el buit de la mel, i ofegar-se en esclats de xocolata.

si pensa que la vida intenta anar fent glops d’alè, aleshores es calça unes sabates còmodes i surt a passejar esclafant fruitetes, fent veure que han de passar coses. s'ha convertit, tot de cop i com en una història particular, en la detectiva de goles de llop, amb lupa a la mà, gavardina de color caqui i dues llunes als ulls.

la nit respira, els arbres borden, un silenci de matolls enredats en les cames d’un gos que vigila.

i enmig d'aquest incendi, un pastís de pànic.

Portem a la bossa "Notting Hill"

no es nada fácil ser pirata

la pua morada, per mi!

tancat per vacances

en moviment

les ones d'uns quants estels escampats
com la brossa de la gespa i uns grills,
els ulls de les persianes a través del mar
convertint un somriure en sal coenta.

enfonsa la cabellera i enreda-la de pins
sota l'esguard intermitent d'un far
que s'apaga quan rebenten els estels
mullant les cames descobertes de molsa.

llums de neó i unes dents blaves,
orelles petites cobertes de polsim
de la calç d'una tarda ennuvolada.

penso que dorms però és mentida
quan defuges el cel i hi pares un tel:
puc veure-hi les clivelles de les roques.

Portem a la bossa "L'última trobada", de Sándor Márai.

un camp amb aigua

Trontolla una pedra. I és perquè hi cau l'aigua.
D'on vénen aquests dolls invisibles al rebedor?
T'he imaginat bufar, amagat rere una cortina,
com un follet màgic amb barret de colors.
Tinc present totes les nits de vent que no puc prémer
la sensació de l'aigua lliscant entre els cabells,
les esgarrifances de la màgia insospitada
d'una sensació d'hostilitat gairebé impossible.
I m'alço de la cadira, descalça, i veig un camp.
Les pedres fonedisses s'ajunten en caminois
que salto entre esquitxos de blavor molt fresca.
Ajeguda a l'herba m'han caigut als palmells oberts
llàgrimes de tulipes grans i blanques, tovetes.
Amb els ulls oberts de frisança torna casa meva,
descorro les cortines amb un deix de misteri
i el detall d'una passa molla em fa cloure els punys.

passeig de juliol

"Time on earth" és el resultat de la reunificació de Crowded House. El disc surt a la venda el dia 3 de juliol i seran de concert a Barcelona el dia 1 d'octubre.