la ciutat

El que ja no hi és
engruneja la ciutat,
és la meva ciutat,
però sempre torna
a través d'un camí
que zigzagueja pedres,
línies de color blanc
i creua els carrers
si cerca una cintura.
Quan no hi és cauen
espurnes de colònia
sobre les avingudes
com en un got mig buit
amerat de llavis
i records de riures
i riures que s'apaguen
en embussos de trànsit.
L'olor del qui marxa.
L'asfalt humit de tardor.
S'encén un llum de cop
en un pis de sostre alt
perquè algú m'espia
mentre perdo el sentit
-bevent cafè amb llet-
volent que retorni ara
el que ja no hi és
el que no ha existit
el que ho embolcalla tot.
Aconsegueixo un rellotge
un pati interior d'illa
i una pila d'arbres.
Uns vinocles vells
la jaqueta de punt
la lluna sencera de dia.
És la meva ciutat,
la seva esquena,
és la meva ciutat.

un esclat de marbre

Si es queda quieta
un moment
Si es queda quieta
Si les esquerdes es van obrint a través de la pell. Que es panseix, que es panseix.
Si es queda quieta
És capaç de veure una escala
que duu directament als teus cabells.
Si es queda quieta pensa a capbussar-se en un mar d'espines i s'empassa la sal.
I pot veure l'escala
l'escala alta, infinita, estreta
que porta directament als teus dits.
Si es queda quieta
petrificada
no vol fer res més
que quedar-se quieta
Ben quieta
I esperar un sempre
Vist des de dalt de l'escala
el vertigen es converteix
en un esclat de marbre. La tarda és blanca
si es queda quieta


Portem a la bossa "Una habitació pròpia", de la Virginia Wolf

bajo su luz, cogidos de la mano, tú y yo retrocedemos desandando los días hasta que al fin logramos perdernos en la nada

Ja vénen les fulles
a escolar-se entre les hores
a envair l'espai
de les ditades que se t'esborren.
Ja vénen,
cuques de llum guerreres,
nits llargues i verdes,
tendresa tancada
a la mà.
La fressa dels arbres.
El transcórrer del rellotge.
Les meves campanes.
Ja vénen.
I mirant cap amunt
teixint un núvol,
em pregunto
em pregunto,
m'ho pregunto.
Veus tu els fanals?
Escoltes tu els grills?
M'abraces a les nits?
Ja vénen.
I tinc molta por
de quedar-me adormida,
sola.
Olorar-te per sempre.
Ja tornen les veus
i et confesso la matinada,
sencera.

i'll put a spell on you

Portem a la bossa "Strange and beautiful", d'Aqualung.