el dia que tingui un pis propi

va alçar la campana, que va dringar. hauria confós aquella mosca petita amb una fada, però va sentir el seu brunzit a cau d’orella. era petita, però no tant com per no comprendre que les coses havien canviat. la campana ja no tenia el mateix efecte balsàmic dels darrers temps.
a la vora de la reixa del pati se sentia la fressa dels diumenges sense escola. uns cabells grisos, alens familiars, i tota la gran via com una immensa campana que sonava. podria dir que comprenia la música, i, alhora, tenia molta por del que havia d’esdevenir. créixer hauria de ser bo. “faré servir la lletra”, acostumava a dir-se. i entre tanta solitud d’entresòl, la campana li relliscava entre els dits i feia enfadar la mare.
“dibuixaré una pluja ràpida”. mirava el balcó alt d’una noia amb faldilla. el dia que ella tingués una casa pròpia, l’ompliria de campanetes i un quadre amb un ocell.

(li escau, i a més va lligada al pis de la reixa que donava al pati... gràcies al Vecord, el germanet!) (ep a la cara del paiu del vídeo!)

you've got beautiful eyes

ocean spray

me-totemo-utsukushi-i-desu-ne
totemo-utsukushi-i-me-wo-shitemasu

It's easy to see, it's easy to see
To see only white where colour should be
It's easy to feel, it's easy to feel
But it's not good enough, even though it's real

Oh please stay away
And then we can drink some Ocean Spray
Oh please stay away
And then we can drink some Ocean Spray

It's easy to breathe, it's easy to grieve
To breathe only air where life should be
It's easy to laugh, it's easy to cry
To cry so so hard that it can't be denied

Oh please stay awake
And then we can drink some Ocean Spray
Oh please stay awake
And then we can drink some Ocean Spray

manic street preachers

de reformes

qui espera no sempre desespera...

un avís per navegants

com que el post anterior va quedar una mica melodramàtic, torno a "acomiadar-me", però d'una manera molt més poètica i sense dades específiques (perquè estic molt bé!).


La ceba

Altra cosa és una ceba.
No té tripes ni budells.
Tota ella és ceba i només ceba,
elevada a la cebàstica potència.
Tota per fora cebosística,
és cebosenca fins a la rel,
podria mirar dintre seu
la ceba sense esverar-se.

En nosaltres, un món estrany i feroç,
a penes recobert per una pell,
en nosaltres, un infern interior,
una anatomia barbollejant;
la ceba, en canvi, és tota ceba,
no té intestins recargolats.
Nua tant se val quantes vegades,
serà idèntica fins al final.

Una existència no-contradictòria,
una obra reeixida, la ceba.
Dintre seu, simplement, una altra
de més petita continguda en la més gran,
i en la següent la subsegüent,
és a dir, una tercera i una quarta.
Una fuga cap endins, cap al moll.
Un eco que s'arranja i forma un cor.

La ceba, és així com jo ho entenc,
és el ventre més galà de l'Univers.
Ella mateixa d'aurèoles
per a la pròpia glòria s'embolcalla.
En nosaltres: greix, venes, tendrums,
humors i indrets amagats.
Hom s'ha negat a concedir-nos
la idiotesa de la perfecció.


Wislawa Szymborska

Traducció de Josep M. de Sagarra